Llibres per cremar

Llibres per cremar és l’únic text teatral de la prolífica autora belga Amélie Nothomb, tot i que no és l’única obra seva que hem pogut veure a Barcelona. Fa uns anys, Lluís Soler i Xavier Ripoll en van escenificar la novel·la Cosmètica de l’enemic a la Sala Muntaner. Nothomb és una autora molt original que sempre furga en racons estranys i inexplorats de l’ànima humana. En el cas de Llibres per cremar (Les combustibles) proposa un dilema de vida o mort a propòsit del valor dels llibres. Quin o quins triaríem per cremar si necessitéssim combustible de manera inexorable? De quin o quins ens desfaríem primer? Aquest plantejament, tan cruel vist des de la comoditat, obliga els protagonistes a prioritzar autors. Quins són més prescindibles? Quins tenen un valor suprem i per tant no ens en podem desfer de cap manera?

En aquesta ocasió, al Maldà, l’obra ha suposat el debut de la Companyia Pyros, que ha comptat amb el veterà actor Ramon Vila, al costat de Paula Sunyer i Roger Batalla, el qual, a més, signa la traducció de l’obra. Sota la direcció de Blanca Bardagil, encarnen el professor, la Marina i el Daniel, tres personatges que viuen encerclats pel fred a casa del professor en el marc d’una guerra. Un cop ho han cremat tot per alimentar l’estufa i escalfar-se, faran servir la matèria de l’esperit, o sigui, els llibres, com a combustible. Entre tres persones intel·lectuals i àmpliament llegides, el dilema està servit. Per quin començar? Per quin ordre s’han de cremar?

Les actuacions dels actors són desiguals. Ramon Vila, per veterania i per taules, es cruspeix els dos actors joves. Vila és un professor cínic, hipòcrita i aprofitat que aborda el paper amb mestria. Roger Batalla defensa prou bé el rol de l’estudiant idealista, però qui encara no demostra prou habilitat interpretativa és Paula Sunyer, que resulta un pèl postissa i monòtona com a Marina.

En qualsevol cas, sempre és un luxe poder veure representat un text d’Amélie Nothomb, una autora corrosiva que a cada llibre que escriu obre noves maneres de veure el món.

Entrem al saló d’una casa. Entrem talment al saló d’una casa en guerra. Des de l’inici, sentim que som a una casa on no queda pràcticament res, on el buit que ha deixat tot el que hi havia està sent ocupat per la pols... el gris... i el fred, sobretot el fred, un fred que ens travessa fins als ossos. Ràpidament ens podem posar en la pell dels personatges: què no faríem per un minut de caliu quan sentim aquest fred insuportable, i no tenim més abric, ni aigua calenta, ni cap lloc on refugiar-nos? Hi ha un moment en que es torna molt difícil mantenir el seny, entra amb força l’instint de supervivència. No importa com d’intel·lectuals i racionals siguem, sempre hi ha situacions en les que prevaldrà l’instint. Veiem 3 personatges treballats, als qui no jutge ni pel que diuen ni pel que fan, i amb els qui viatge amb facilitat a l’ambient d’un pis a una ciutat assetjada, on a penes queda res més que cadires i llibres. Transite el recorregut emocional i la cadena de fets proposada d’una manera fluida, natural i sense estridències. Una obra tan senzilla i complicada com la pròpia naturalesa humana. Assistim al moment en què la literatura, que alimenta la vida de les protagonistes, totes persones lletrades, passa a alimentar el foc que, al cap i a la fi, també els donarà uns instants més de vida. Sembla que els llibres són vida, des de diferents punts de vista. La diferència és que en aquest moment ja no pots triar quin serà més interessant per avivar la teva flama, has de triar quin donarà el millor foc a la calefacció de la casa. I tu, quin llibre llançaries a les flames per uns instants de calor? I, més enllà dels llibres...que més estaries disposat a cremar...? L’obra està bé per seguir qüestionant-nos l’ètica i la moral...al cap i a la fi, a l’infern ens escalfem!

El debut de la companyia Pyros amb Llibres per cremar no deixarà a ningú indiferent. Des del primer moment (abans fins i tot que l’obra comenci) el públic ja es veu implicat amb una enquesta: Quin llibre cremaries primer i quin cremaries l’últim?

Ja desde l’inici l’obra planteja una clara problemàtica literaria i cultural. És la guerra, els personatges senten el fred... En el moment en el que no queda res i arriba el fred, ¿quin motiu hi ha per no cremar els llibres de la biblioteca d’un professor d’universitat? Els llibres, la cultura, la petjada que es deixa en l’eternitat... això es el que defineix a l’ésser humà en principi.

Però tots aquests preceptes civilitzats que tot el públic comparteix comencen a caure per sí mateixos al llarg d’aquesta obra. Tant homes com dones canvien quan una guerra esclata. Tot es perd. Fins i tot la humanitat. L’home, deixa de ser home quan perd l’humanitat.

I així ho demostren Ramón Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla amb una posada en escena humil però potent. Amb un gran ús de la il·luminació i una bona actuació, fan que el públic comenci jutjant des de la humanitat i acabi sentit pietat, compassió, cap als actes més vergonyosos, més animals, deshumanitzats. És fantàstic com els actors aconsegueixen que el públic s’identifiqui amb algunes conductes, que es posi al seu lloc, que intenti entendre’ls tot i que actuïn erròniament.

Llibres per cremar aconsegueix que el públic pensi en tot el que l’ésser humà dóna per fet però que pot perdre per quelcom tan senzill (o potser tan complex) com pugui ser morir de fred. Quin llibre val més que un minut de flames quan un es mor de fred?

La companyia Pyros és un projecte personal de Roger Batalla, amb l'objectiu d'apropar-se a obres que pugui interpretar i traduir textos, que no s'han dut mai als escenaris, o que si s'han dut, no ha estat com a ell personalment li agradaria.

El debut de la companyia es fa amb la peça "Les combustibles" d'Amélie Nothomb (Etterbeek,1966) que en català hi ha traduït com a LLIBRES PER CREMAR. Únic text teatral d’aquesta autora belga, que en els seus llibres, furga en racons inexplorats de la persona. Recordem de la mateixa autora "COSMÈTICA DE L'ENEMIC" que vam veure a la Sala Muntaner, el febrer del 2013, i que ens va agradar força mes que aquesta.

Tres personatges estan sota un setge de guerra i tancats en un pis, s'enfrontaran a les idees, al fred i al triangle malaltís que s'estableix entre ells. L'autora proposa un dilema sobre el valor dels llibres, i la deshumanització que suposaria prescindir de la cultura.

Sota la direcció de Blanca Bardagil, els actors Ramon Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla, encarnen al professor, la Marina i el Daniel.

La veterania de Ramon Vila el fa abordar força bé el personatge cínic del professor, no passa el mateix amb la interpretació dels seus coprotagonistes, especialment pel que fa a l'actriu Paula Sunyer, ja que no ens hem acabat de creure el seu personatge d'estudiant i eix principal on bascula el triangle "amorós".

Un qüestionament filosòfic entre els tres personatges que debaten entre ells, prioritzant els autors que han de sobreviure a la crema. Quins llibres són més prescindibles?

Una dialèctica i una situació límit que els anirà deshumanitzant i on al final prevaldrà l'instint animal. Tots els preceptes civilitzats que compartim en temps de pau cauen quan una guerra esclata. Tothom canvia. Tot es perd. Només preval l'instint de supervivència.

Una senzilla posada en escena i una escenografia marcada pels llibres que limiten l'espai, una estufa que s'ha d'alimentar i unes cadires que aniran desapareixent al mateix temps que desapareixen els sentiments i la humanitat dels protagonistes.

Una proposta de la què esperàvem bastant més del que ens ha ofert, perquè malauradament ens ha decebut força, especialment pel que fa a les interpretacions força desiguals, que fins i tot les hem trobat fredes i distants, malgrat els crits que la direcció de la proposta no ha sabut o no ha volgut matisar, en un espai tan reduït com el d'El Maldà.

Pel que fa al text, potser, en no conèixer els autors ni els llibres de què parlaven, tampoc l'hem sentit proper i ens ha desconnectat més del que hauríem desitjat.

Per veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ