Lolita Flores: Fedra

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Lolita Flores és Fedra, una reina turmentada per una passió impúdica que ja no pot reprimir. Un espectacle escrit per Paco Bezerra i dirigit per Luis Luque.

Sinopsi

Fedra, la reina de l’Illa del Volcà, està malalta: ni menja ni parla ni dorm. Els metges són incapaços d’esbrinar l’origen del seu patiment i el país sencer camina preocupat pel seu estat de salut. Alguns diuen que s’ha tornat boja. Uns altres, que les llargues absències del seu espòs, el rei de l’illa, han acabat per devastar i assolar el seu cor, però ningú coneix la veritat i tots s’equivoquen. I és que la gran responsable de la dolència de Fedra no és una altra que una passió que la turmenta des de fa temps i que ja no pot reprimir; un erotisme immoral i impúdic, un desig violent i indòmit, un amor presoner i indecent.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una dona capaç de lluitar pels seus desitjos

Al mes de gener estàvem de viatge i ens vam quedar amb ganes de veure, al Teatre Romea, aquesta versió de FEDRA escrita per Paco Becerra i dirigida per Luis Luque, i ara no hem perdut l'ocasió de veure-la al Teatre Goya on farà estada fins al dia 22 de juny.

Aquest espectacle va ser estrenat en la 64a edició del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida i va estar programat també en el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

Paco Bezerra (Almería, 1978) ha adaptat el text “Hipòlit” d’Eurípides proposant una mirada més contemporània de la figura de Fedra. Lolita Flores, a qui nosaltres hem vist treballar en “La plaza del diamante” (2015) (veure enllaç) i “Prefiero que seamos amigos” (2017) (veure enllaç), interpreta aquesta Fedra lluitadora i passional, una reina turmentada per una passió que no pot reprimir.

L’ha dirigit Luis Luque (Madrid, 1973), de qui nosaltres hem vist fa pocs dies un altre proposta “Todas las noches de un dia” (veure enllaç), en aquest mateix teatre.

En aquesta versió els Déus es deixen de banda, enfocant el text a donar protagonisme a una dona empoderada que és capaç de lluitar pels seus desitjos. Una dona que, quan aconsegueix sortir de la depressió en la que està instal·lada, decideix lluitar pel seu dret a estimar qui vulgui i com vulgui. Un viatge de la depressió a l'acceptació "d'un amor meravellós", per acabar en la frustració, en ser rebutjada per la persona que estima, constatant que "l'amor és un parany que cal aniquilar".

Una escenografia minimalista i al mateix temps un espai escènic molt conceptual de Monica Boromello on els vídeos de Bruno Praena, la il·luminació de Juan Gómez-Cornejo i l'espai sonor de Mariano Marín, donen força a les interpretacions. Un vestuari atemporal d’Almudena Rodriguez Huertas l’allunya encara mes del classicisme. Luis Luque ha aconseguit donar vida a l’escenari que es converteix en un mes dels actors que dirigeix, una enorme potència visual que, potser en algun moment, dilueix les interpretacions.

Lolita Flores ha interpretat una Fedra que no cau en l'exageració ni en l'histrionisme però que no ens ha acabat d'emocionar. Potser ha tingut a veure el problema (creiem que ha estat un problema) amb el microfonat d'ella, que a partir del primer canvi de vestuari, ha dificultat sensiblement l'audició del que deia.

La resta del repartiment, tot i la seva gestualitat i moviment molt continguts, ha estat convincent, Tina Sáinz magnifica en el paper d'Enone, confident de Fedra i veu de la consciència que intenta que ella pensi amb el cap i no amb el cor, però que no podrà evitar la tragèdia.

Críspulo Cabezas és Hipòlito, fill de Teseo i fillastre de Fedra, que manifesta la seva manca d'interès per les dones i que no desitja el poder, ecologista convençut viu lluny dels privilegis que li podria atorgar el seu rol de príncep hereu. La seva interpretació ha anat guanyant a cada escena.

Juan Fernández interpreta un imponent i autoritari Teseo, espòs de Fedra, que es "trenca" davant de la que considera una traïció del seu primogènit i Michel Tejerina en el paper d'Acamante, fill de Fedra i Teseo que respira gelosia a cada paraula (aquest paper havia estat interpretat anteriorment per Eneko Sagardoy).

Una proposta que ens ha agradat veure i que reforça la nostra convicció de què els textos clàssics es poden reescriure, amb una visió contemporània, sense desvirtuar l'essència del que expliquen.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

18/06/2019
miguel

Maravilloso texto y maravillosas actuaciones de lolita y tina en una puesta de escena espectacular.Para mi lolita se mueve mejor en los monologos y en el drama mejor que en la escena tierna sobre la cama.Buen teatro.ir a verlo

16/06/2019
Sideman

NO HAY MUCHAS OPORTUNIDADES en Barcelona de ver puestas teatrales de este nivel. Poética adaptación del texto de Eurípides a cargo de Paco Bezerra que brilló el año pasado en el gran Festival de Teatro de Mérida bajo la cuidada dirección de Luis Luque. Gran trabajo de Lolita Flores. Mención especial para el vestuario y la escenografía. Fedra, un clásico que hay que conocer. No te lo pierdas.

26/01/2019
Victòria Oliveros Layola

Es tracta d’una moderna proposta amb escenografia minimalista. Tot i que el text de Paco Bezerra es queda amb l’essència del conflicte i elimina tota referència als Déus i també fa ús d’un llenguatge actual, no vaig aconseguir que tot el que es deia m’arribés; és a dir, a mi em va resultar igualment difícil entrar en la història. És cert que el públic ho aplaudeix omplint la platea i aixecant-se en la tercera salutació. Però la peça no commou. En tot cas, el públic celebra veure una Lolita en el paper d’actriu que intenta enamorar a Hipòlit i al públic. Si és pel que fa a escena, em temo que no ho aconseguirà mai amb cap dels dos. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/01/17/fedra/

23/01/2019
Anna Rius

Me ha encantado la obra, muy recomendable, todos los actores muy bien y Lolita lo ha bordado.

20/01/2019
Josep OS

Avui he anat al Romea per veure aquesta versió contemporània que ha escrit Paco Bezerra i que dirigeix Luis Luque d’aquesta tragèdia grega i la veritat és que tenia moltes ganes i moltes expectatives per veure de nou a Lolita Flores pel bon record que em va deixar la seva Colometa de La Plaza del Diamante i no tan sols s’han complert sinó que s’han superat. Bezerra i Luque ens mostren a una Fedra, com una dona alliberada que lluita pel seu dret a estimar el seu fillastre Hipòlito, per arribar a la conclusió que la força de l’amor pot donar la felicitat o conduir-te a la malaltia si et reprimeix el desig. Una escenografia molt senzilla amb un gran panell blanc on es projecten uns magnífics àudios i una porta que fa una subtil referència a l’òrgan sexual femení i que és per on entren surten d’escena els actors. Pel que fa a la interpretació tenim a una Lolita Flores posada en la pell de Fedra, un personatge difícil d’interpretar per la seva profunditat, sensual, impúdica, amb una força emocional continguda i que en cap moment cau en l’histrionisme, i amb una dicció plena de matisos en els seus poètics parlaments, de 10 vaja. I encara que lògicament tot el pes recau en ella, la resta del repartiment sense excepció i cada un en el seu personatge fan un extraordinari treball, la veterana Tina Sainz (Enone), Crispulo Cabezas (Hipòlito), Juan Fernández (Teseo) i Eneko Sagardoy (Acamante). Una nit de teatre en majúscules amb llargs aplaudiments i per suposat un imprescindible per a qualsevol teatraire. Llàstima que s’ha programat molt pocs dies però no tinc cap dubte que tornaran a reposar-la.

17/01/2019