L'onzena plaga

Perquè l'obra és complicada conceptualment, però molt ben estructurada, i te moments divertits, altres patètics, d'esbojarrats i uns de tristíssims (a mi els que més m'han impactat). Tots intel·ligentment combinats i entrellaçats i barrejats en el temps i l'espai, ficats en un muntatge escènic molt senzill però suficient i ben il·luminat. Ben dirigida per David Selvas i interpretada per un elenc molt ben cohesionat. El paper bombó li ha tocat a la mima Riera i se n'ha sortit amb matrícula; ens ha deixat clavats a la butaca, però repeteixo, tots molt bé. Gran nit de teatre.

http://bit.ly/1Jt8UhY

Doncs sí, la trilogia Tot pels diners arriba a la seva fi, però el final ha estat tan meravellós que ha valgut la pena. L'onzena plaga és un text coral perfectament equilibrat. Amb un ritme impecable i uns personatges perfectament confegits, ens trobem davant d'una peça que torna a enfrontar-se a fons amb el tema central de la trilogia: el poder de corrupció dels diners sobre l'ànima humana. Un excel·lent David Selvas dirigeix un repartiment francament inspirat que dóna vida a una galeria d'antiherois patètics atrapats en les seves vides infelices. En el conjunt destaca, sens dubte, una magnífica Mima Riera, capaç de trencar-nos el cor.

Dylan Bravo s'acomiada aquí de nosaltres com si d'un somni (o d'un malson) es tractés. Ara ja forma part de nosaltres. I el trobarem a faltar. Aneu a veure'l.

Més informació a Somnis de teatre

Tornem de nou a l’Espai Lliure per poder veure la tercera part de la trilogia: Tot pels diners amb  “L’onzena plaga ” , una obra escrita per Victòria Szpunberg, on se’ns presenta un text molt ric i complicat d’entendre. Una obra potent  i complicada amb moments divertits i esbojarrats, i d’altres impactans i durs que no deixen indiferent a ningú. Ha estat molt ben  dirigida per David Selvas, que a més a més interpreta a un dels personatges de l’obra.

“Estem en un lloc on hi ha una plaga de rates que inunda la ciutat”, l’autora ens explica que l’obra té a veure amb el preu que posem a les relacions personals, amb la idea del valor com a càlcul intercanviable i amb la manera com el sistema mercantil ha envaït les relacions més íntimes. Hem vist un altre cop el diners com a tema principal; qui els necessita i lluita, qui els necessita i s’humilia,  el qui en té i creu que ho pot comprar tot amb ells, el que fa qualsevol cosa sense escrúpols per tenir-ne,... Tot pels diners.

Tota la història comença  en un sopar, hi trobem dues parelles, una  ( Mima Riera i David Verdaguer) que no es pot separar per qüestions econòmiques i que intenta mantenir una aparença de normalitat fins que aquesta plaga traurà totes les misèries a la llum; i una altre formada per dos gais, interpretada per en David Selvas i Pol López  que aparentment ho tenen tot, èxit, felicitat i com no diners amb els que creuen poder-ho comprar tot. Tot comença a complicar-se quan un dels convidats veu una rata. De cop comença a haver un desfilada de personatges ...  Hi ha els personatges que intentaran posar fi a la plaga, però es mouen pels diners : Manel Sans, Javier Beltrán (el fill del llogater de la casa),la  Paula Blanco que és “la rata” més gran de l’obra (treballa en una empresa d’exterminació de rates) i la Laura Aubert que en aquesta ocasió ens fa el paper d’una artista argentina que tenen rellogada els protagonistes, i que com ens té acostumats, el broda, sobre tot el tros de l’actuació que fa en un local, una espècie de número de cabaret, que és BRUTAL !!!

El paper que fa  la Mima Riera és impressionant !!!!, és la protagonista principal i creieu-me si us dic que fa una de les millors interpretacions que li he vist fins ara .Un personatge que comença amb força i que va degradant-se a mida que avança la història.

En Dylan (Manel Sans) surt poc, en aquesta ocasió té un paper més secundari, tot i que ha estat el fil conductor d’aquesta trilogia. Després de la mort de la Isabel entra a treballar a la secció de servei de neteja de l’ajuntament, no vol cap mena de lligam amorós, però com en “Cleópatra” ajudava a Paola, en aquesta ocasió també serà l’únic personatge que vol ajudar a la protagonista.

 

Tot el muntatge és excel·lent en tots els sentits, un text potent , una posada en escena a tres bandes, la  escenografia  senzilla però impactant, una direcció magnífica, molt bona il·luminació i unes interpretacions increïbles, espectaculars, amb moments de gran intensitat realment genials, que han fet que gaudíssim d’una obra que penso que és del tot imprescindible.

Tot i que érem pocs espectadors hem aplaudit amb moltes ganes i els actors han hagut de sortir un munt de vegades a saludar. Bravo !!!!

No es pot negar que la trilogia Tot pels diners ha estat una de les experiències més comentades i interessants de la temporada teatral a Barcelona. Vaig aplaudir l'agosarada Mammón i em van emocionar algunes parts de Cleòpatra, tot i ser obres que només tenien en comú un personatge i un tema... que els autors van utilitzar gairebé com a mcguffin. Amb L'onzena plaga, però, no trobo ni el pretext, ni em crec les situacions o els personatges. Com es pot parlar d'okupes i desnonaments amb un pastís d'Escrivà damunt de la taula? A més, què se n'ha fet de Dylan Bravo i el seu gran carisma? On està?

És cert que tenim una colla de personatges que parlen contínuament de diners, que tenen problemes de diners... És cert que hi ha una transacció econòmica discutible al final de l'obra, però no sé si n'hi ha prou amb això per incloure la peça dins de la idea original de la trilogia. Em va passar alguna cosa similar amb Cleòpatra, però és que aquí em perdo entre situacions inversemblants i girs argumentals molt previsibles. Tot i així, s'ha d'admetre que l'espectacle està ben interpretat, com ja ha passat en totes les altres funcions del cicle. En destaquen sobretot les actrius, amb una Mima Riera que evoluciona molt bé al llarg de l'obra, i amb unes Laura Aubert i Paula Blanco que fan dues caricatures molt ben portades de l'argentina "artista" i de la desratitzadora implacable. En definitiva, un espectacle que pel meu gust no arrodoneix la trilogia però que aporta el seu granet de sorra a una iniciativa que s'hauria de repetir en futures temporades...