Una celebració de la bellesa sorgida de l’imperfecte, la simetria i l’irregular. La coreògrafa i ballarina Lorena Nogal, membre de l’aplaudida La Veronal, presenta un manifest expressat a través d’un cos vulnerable que flota i es mou entre el seu passat i el seu futur.
Sinopsi
Esquerdes que no ensenyen, sinó que suggereixen i ens conviden a conviure amb noves realitats. L’elogi de la fissura és aquell traspàs entre l’ara i el canvi: un procés de transformació i la recerca d’una nova versió d’un mateix. La coreògrafa i ballarina Lorena Nogal, membre de la prestigiosa La Veronal, ens presenta una celebració de l’autoacceptació i la bellesa sorgida de l’imperfecte, de l’asimetria i de tota cosa irregular. Un manifest coreografiat en què Nogal expressa a través de moviments un cos fluix, vulnerable i desestructurat que flota i es mou en un escenari de transició entre allò que era i allò en què s’està convertint; entre el passat i l’innegable present. Amb aquesta peça curta, però intensa, Nogal camina, s’abraça i flueix per primera vegada com a creadora sobre l’escenari del Temporada Alta.
