Los vecinos de arriba - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Opinions

Sinopsi

Cesc Gay debuta com a dramaturg i director de teatre amb aquesta comèdia que ha triomfat als escenaris de Madrid

Sinopsi

Una nit l’Ana i el Julio conviden a sopar als seus veïns, la Gloria i el Brian, per ensenyar-los el pis i agrair-los l’ajuda que els van donar quan es van instal·lar a l’edifici. A mesura que passa la nit, l’Ana i el Julio van descobrint les tendències sexuals dels seus veïns, fet que els porta a replantejar-se la seva pròpia relació de parella, que està plena de retrets i immersa en una monotonia. L’enfrontament amb els veïns i entre ells dos els portarà al límit i els farà prendre decisions definitives sobre la seva relació.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Cesc Gay debuta com a dramaturg i director de teatre amb aquesta comèdia que ha triomfat als escenaris de Madrid

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 3

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Uns nous veïns igual de divertits

Fa dos anys i mig es va estrenar Els veïns de dalt amb molt d'èxit de crítica i públic a la nostra ciutat, cosa que va provocar que es representés la mateixa versió paral·lelament a Madrid amb un altre repartiment. Ara tenim l'ocasió de gaudir d'aquest muntatge, sent una oportunitat per aquells que se la van perdre en el seu moment o per tonar-la a gaudir amb un altre repartiment, el qual funciona molt bé.

Com vaig dir en el seu moment, Los vecinos de arriba és una d’aquelles comèdies que et fan riure de debò, al mateix temps que et trobes amb un material consistent i intel·ligent al darrera. En part, això s’aconsegueix gràcies a l’ús d’una història quotidiana en la que, de ben segur, l’espectador s’hi veurà reflectit en més d’una ocasió, com acostuma a passar en les propostes d’aquest director i autor. Així, Cesc Gay dibuixa dues parelles amb formes antagòniques de funcionar, utilitzant el recurs de les rèpliques de forma molt eficaç i movent-se per una estructura convencional que li funciona. Tot i això, trobo una mica forçada alguna situació de la part final de l’obra, que malgrat servir per anar tancant la trama, no acaba de ser del tot encertada. En aquest punt, el balanç entre la comèdia i el drama em sembla una mica inversemblant, però en cap cas espatlla el seu conjunt.

D’altra banda, l’equip actoral reflecteix la seva química dalt de l’escenari i ens ofereix unes interpretacions que de ben segur agradaran a l’espectador, gràcies als matisos que Gay ha plasmat en els seus personatges i que els actors han sabut recollir eficaçment. D’aquesta manera, actors, director i text es fusionen perfectament en un muntatge que, sens dubte, ens farà passar una molt bona estona.

17/10/2017
Bob Fenderrick

Entretenidísima y divertidísima comedia con cuatro interpretaciones magníficas en la que destaca el carisma de Eva Hac.

20/10/2018
Pau Rosell Simón

“Només necessitem riure”
Uns nous veïns s’instal·len al Teatre Condal, els voleu conèixer?
Llegim el repartiment, encapçalat per Eva Hache, la reconeguda humorista del nostre país, que demostra en aquesta funció que també és actriu (sempre respectant els seus efectius principis còmics: les seves divertidíssimes expressions facials); Maria Lanau, que m’ha encantat al seu paper, l’ha sabut defendre amb excel·lència malgrat ser el de menys rellevància a l’obra, amb discretes intervencions; Josep Julien, interpreta un marit amb doble cara, un personatge molt curiós i imprescindible per aquest muntatge; i per acabar tenim a l’Andrew Tarbet, from Canadà to Barcelona, the sex-man ( el Mangueras!) ready to play his role in this fantastic comedy!
Està clar que “Los vecinos de arriba” ha esdevingut merescudament l’obra mestre de Cesc Gay, un guió divertidíiiiiiisim que no deixa indiferent a ningú. Una comèdia que farà riure a tothom (menys al senyor que tenia darrere, que incomprensiblement va quedar adormit just a l’equador de l’espectacle).
Tenia moltes ganes de veure aquest muntatge, ja que me’l vaig perdre quan el van fer a Barcelona, interpretat per l’Arquillué, tot i així, la versió importada des de Madrid és una bona aposta pel teatre!
Parlem d’una “comèdia”, molt natural, amb converses i acudits gens forçats (a agrair en una bona comèdia) que ens porta a un final previsible però efectiu.
Vull destacar la fabulosa escenografia d’Alejandro Andújar, composta detall per detall, no et fa perdre als actors dins del mobiliari d’aquest pis.
Avui en dia, només ens cal riure, desconnectar del món que ens envolta i acceptar aquest sopar amb uns veïns molt especials que us estaran esperant al Condal amb moltes ganes de fer-vos plorar (sempre del riure!).

15/10/2017

Deixa la teva opinió