Sinopsi
Valle-Inclán va escriure, el 1920, un dels textos essencials del nostre teatre: Luces de Bohemia. Amb ell va quedar inaugurada una nova manera de veure la realitat: l’Esperpent. Un renovat concepte estètic, la paternitat del qual Valle atribueix a Goya, que ell mateix descriu de manera genial en una de les darreres escenes de l’obra.
Aquesta deformació matemàtica aconseguida a través del rebot de la realitat en els miralls còncaus ens recorda als múltiples recursos d’estilització i distanciació utilitzats per alguns dels més importants clàssics del teatre, d’Aristòfanes a Beckett passant per Shakespeare i Brecht.
Personatges turbulents i situacions grotesques es succeeixen al llarg dels dos dies en què el poeta cec Max Estrella, juntament amb el seu amic Latino i la resta de personatges nocturns, pul•lulen pel Madrid més sòrdid.
Al llarg de la nit, aquests rodamóns van trobant-se amb tot el lumpen de la ciutat; delinqüents, prostitutes, proletaris mal pagats, policies, periodistes, ministres…
En definitiva, un microcosmos complet de la societat de l’època d’aleshores que no es distancia tant de l’actual.
Idioma:
Català
Català
Sinopsi
Valle-Inclán va escriure, el 1920, un dels textos essencials del nostre teatre: Luces de Bohemia. Amb ell va quedar inaugurada una nova manera de veure la realitat: l’Esperpent. Un renovat concepte estètic, la paternitat del qual Valle atribueix a Goya, que ell mateix descriu de manera genial en una de les darreres escenes de l’obra.
Aquesta deformació matemàtica aconseguida a través del rebot de la realitat en els miralls còncaus ens recorda als múltiples recursos d’estilització i distanciació utilitzats per alguns dels més importants clàssics del teatre, d’Aristòfanes a Beckett passant per Shakespeare i Brecht.
Personatges turbulents i situacions grotesques es succeeixen al llarg dels dos dies en què el poeta cec Max Estrella, juntament amb el seu amic Latino i la resta de personatges nocturns, pul•lulen pel Madrid més sòrdid.
Al llarg de la nit, aquests rodamóns van trobant-se amb tot el lumpen de la ciutat; delinqüents, prostitutes, proletaris mal pagats, policies, periodistes, ministres…
En definitiva, un microcosmos complet de la societat de l’època d’aleshores que no es distancia tant de l’actual.
Fitxa artística
- Direcció:
Carlos Martín-Peñasco - Escenografia:
Tomás Ruata - Il·luminació:
Bucho Cariñena - Caracterització:
Virginia Maza - Vestuari:
Beatriz Fdez. Barahona - Música:
Miguel Ángel Remiro - Producció:
Teatro del Temple
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
