L’últim Sòcrates és la crònica teatral del judici a mort del filòsof Sòcrates. Sobre l’escenari no hi trobarem un personatge de ficció anacrònic sinó una persona de carn i ossos, un home contemporani, un individu compromès amb la seva gent i el seu temps, un ciutadà incòmode a ulls del poder que acabarà pagant aquesta gosadia amb la seva pròpia vida.
La mort de Sòcrates, en el fons, és la nostra mort. La seva condemna no és més que la nostra condemna cada vegada que silenciem o som silenciats. Una condemna que demostra la feblesa d’una societat mancada de referents i atapeïda de lleis i d’ordenaments que desemparen el poble afavorint únicament els poderosos.
