Mag Lari: Ozom

Des de fa anys, els americans han estat uns autèntics mestres a l'hora de crear grans espectacles, posant un gran èmfasi en vendre els seus productes, crear grans atmosferes amb un treball visual i sonor envolvent i dotant-los d'una direcció impecable. En aquest sentit, el nou espectacle del Mag Lari beu d'aquesta cultura i, no només això, sinó que sap fer-se seva aquesta forma d'escenificar, desplegant-la a la perfeccíó durant tota la funció. Així, la posada en escena esdevé un dels punts forts de l'espectacle, mostrant una gran maestria en la il·luminació, la qual compta amb un desplegament que normalment no estem acostumats a veure en els nostres teatres. D'altra banda, l'escenografia també resulta encertada, proporcionant un efecte envolvent i majestuós que encaixa perfectament amb la resta d'elements presentats, els quals mostren una gran harmonia entre si.

El Mag Lari demostra que és més que un mag, explotant la seva faceta de showman, amb la que aconsegueix atreure en tot moment a l'espectador i posar-se'l a la butxaca, i fent una bona interpretació actoral maratoniana. Així, domina la comunicació amb la platea, sap com seduir-la i aconsegueix fer riure durant tota la funció, una tasca gens fàcil. També juga un paper important la direcció, la qual és en tot moment dinàmica i hàbil a l'hora de presentar l'espectacle de forma majestuosa, aconseguint un bon ús de la música i de les diferents gravacions sonores, entre d'altres coses. Sens dubte, es tracta d'un espectacle ben orquestrat, en el que totes les peces encaixen a partir d'una proposta que pretén homenatjar a les diferents formes de fer màgia. En aquest sentit, visitar el cabaret màgic del Mag Lari és una aposta segura, en la que la diversió i la fascinació estan garantides.

Perquè a més de Mag Lari fa quatre personatges més, artistes convidats que l'acompanyen en aquest espectacle de cabaret màgic. Posada en escena de luxe, d'aquelles que no hi falti de res: il·luminació, música vestuari... i sentit de l'humor. Trucs de màgia de gran format, aparicions, desaparicions, partir ajudants pel mig, fins i tot trucs innocents que semblen trets de la capsa de màgia Borràs que anys enrere li van portar el Reis. Jo no sóc de màgia, però m'ha semblat un bon espectacle. Els espectadors s'ho han passat molt bé.

http://bit.ly/1RdeTLu

Ozom parteix d'una idea similar al Tribute que fa poc li vam veure al mag Hausson: homenatjar a quatre mags famosos i de tècniques ben diverses. La diferència està en que Hausson partia de mags reals, mentre que el Mag Lari s'inventa quatre estereotips caricaturescos (el capellà sembla sortit d'una obra de La Cubana) que es diferencien més per la caracterització que pels trucs que realitzen. I és que, a moments, Ozom sembla més un espectacle de transformisme que de màgia... tot i que hi ha números molt interessants, com el de l'inici, i d'altres que hem vist en incomptables ocasions. També és cert que li falta un número final brillant i que la música, a un volum realment eixordador, mata els aplaudiments al final de cada truc i no ajuda a crear el caliu necessari en aquest tipus de muntatges. Però, sigui com sigui, al Mag Lari li hem d'agrair el seu concepte americà del show de màgia, amb una producció de gran volada i un ritme energètic que ajuda molt a crear un espectacle total. Hi ha pocs mags que s'hi atreveixin i el cert és que és d'admirar... sobretot en èpoques de crisi com l'actual. A més, no es pot negar que la barreja d'espectacle familiar i de show gay-friendly és única, original i curiosament integradora.