Maña és una proposta escènica directa i transparent que té com a objectiu la construcció d’un arc gegant amb caixes pesades utilitzant la mínima força possible, i una tecnologia antiga, però plena de vigència. L’enginy és la clau de l’espectacle.
Sinopsi
Palanques, politges, rodes… Els enginys més antics, o més ben dit, atemporals, es convertiran en les mans de Manolo Alcántara i Joan Trilla en els elements imprescindibles per a la seva gran obra: erigir un arc de grans dimensions fent servir un conjunt de caixes pesades i un seguit de peces de les mides i els pesos més diversos. Ho faran utilitzant el mínim de moviments possibles i, també, el mínim d’esforç, un intent que constitueix l’autèntic centre d’un espectacle més pensat per a espais públics oberts que no per a recintes tancats. No necessita text, perquè es tracta que el públic gaudeixi tot veient l’habilitat de l’artista per moure i encaixar d’una manera només aparentment senzilla un seguit de peces de diferents pesos i mides. I és que això és un espectacle que utilitza el silenci i que estableix d’una manera introspectiva una relació íntima amb els objectes i el seu pes. Tot, per construir un arc amb unes peces angulars força especials: l’enginy i la traça de l’artista que ha imaginat aquest espectacle.
És Manolo Alcántara, un autodidacta que es considera més artesà que artista, que crea els espectacles totalment des de la intuïció, el joc i la curiositat i que accepta el risc que implica el circ per compartir-lo amb el públic. Es va iniciar com a artista l’any 1994 i va constituir la seva pròpia companyia, Solo Manolo, l’any 2006 per tal de crear l’espectacle Locomotivo. L’any 2010 va tenir la complicitat de l’escenògraf Xavi Erra, amb qui va presentar Plecs, però més tard l’hem vist al Grec 2014 amb Rudo (un espectacle que té una certa relació amb el que veurem enguany) i, l’any 2019, amb Déjà vu, un muntatge que explorava amb el llenguatge escenogràfic personal de Manolo Alcántara les fronteres entre el somni i la realitat.
