Marat/Sade

Això ja ho sabíem; els interns del manicomi de Charenton representen una obra escrita pel marquès de Sade, i és clar, sonat ell i bojos els altres... La peça de Weiss no ha perdut gens amb els seus cinquanta anys a l'esquena, i els sevillans de la Atalaya penso que l'han brodat. En una escenografia espectacular per senzilla, però innovadora, s'han mogut entre les immenses cortines blanques, han actuat, han cantat... i al final la Charlotte Corday ha assassinat a Marat mentre estava a la banyera, tal com estava previst. Si la voleu veure només teniu temps fins a diumenge.

Coneguda per molts per l’adaptació que va fer Adolfo Marsillach durant el franquisme, per la pel·lícula dirigida per Peter Brook (basada en el seu propi muntatge teatral) o per la més recent versió d’Animalario, Marat/Sade és una obra molt mitificada que, certament, sempre ve de gust veure. En aquesta ocasió, la veterana companyia andalusa Atalaya ha estat l’encarregada de portar a escena el text de Peter Weiss que, l’any 1963, va barrejar de forma molt inspirada conceptes del teatre d’Artaud i Bertolt Brecht amb una història de teatre dins del teatre amb el Marquès de Sade i Jean-Paul Marat com a protagonistes. L’espectacle, sota la direcció de Ricardo Iniesta, no aporta grans novetats a l’imaginari que ja tots tenim tan estèticament com formalment de la peça. Malgrat això, la proposta s’executa amb gran solvència, domini esplèndid de l’espai, un treball corporal notable i un ús molt adequat de l’escenografia i els elements. La coordinació del grup d'intèrprets és, a més, la part visualment més satisfactòria juntament amb les interpretacions d’aquells actors (no tots) que mai perden el personatge de partida (el boig). Potser el plantejament és poc arriscat (tenint en compte els referents anteriors) i peca d’academicista però, en termes generals, funciona molt bé. D’altra banda, la reflexió sobre la censura, l’opressió, les revolucions fallides i les fronteres entre la col·lectivitat i l’individu continua, malauradament, de rigorosa actualitat; de tal manera que la seva força sobrepassa el muntatge en sí i qualsevol de les seves febleses que, en aquest cas, són poques i discretes.