Mares i filles

No és la primera vegada que les dues actrius d'aquesta obra treballen juntes, ja que ja ho havien fet fa uns anys a Mamma mia, precisament amb els mateixos rols de mare i filla. En aquesta ocasió, han abandonat les illes gregues i han decidit acostar-se a un musical de petit format que és una autèntica delicia.

L'obra més que narrar-nos una història, que n'hi ha, opta per conduir-nos a través de les diferents emocions i pensaments que experimenten els dos únics personatges de la funció, els quals es troben immersos en una batalla d'amor i odi, en la que més d'un es veurà reflectit. Així, l'amor protector i dependent d'una mare es torna en contra seva quan la seva filla se sent ofegada i necessita començar a fer la seva vida, sentint-lo alhora com una punyalada i un dolor insoportable. Es tracta d'una batalla de sentiments, en la que l'amor excessiu porta a l'odi involuntàriament i en la que la sobreprotecció necessita desfer les reixes que s'han creat sense voler. Una història a on els personatges necessiten comprendre's, necessiten parlar amb sinceritat i necessiten separar-se per tornar a caminar junts. Una mateixa moneda amb dues cares, dues posicions i dues visions diferents, cadascuna amb els seus problemes i les seves necessitats i incapaces de veure que hi ha a l'altra banda. Sens dubte, un tema molt interessant i que l'obra sap exposar d'una manera realista, propera i intimista, a través d'unes cançons precioses i suggerents i d'una bona direcció.

L'obra està brillantment interpretada per la Nina i la Mariona Castilo, les quals ofereixen una tècnica vocal excel·lent i unes interpretacions sòlides i plenes de matissos que eleven aquest musical al lloc on es mereix. D'altra banda, la Clara Peya i les seves composicions aconsegueixen arrossegar-nos per aquesta espiral de semtiments, complementant-se a la perfecció amb les seves companyes d'escena i proposant-nos unes melodies que acaben d'arrodonir aquest deliciós musical.

Valent perquè si els responsables fossin acomodaticis i murris s'haurien plantejat imprimir una revista porno que amb un parell de mascles ensenyant el cul de davant i dues femelles el de darrera tirarien endavant un projecte "cultural" que pagaria un 4% d'IVA. Valent perquè no és fàcil muntar una història, posar-hi música, músics i cantants, obrir portes i que funcioni. I doncs, anàvem pets? No, hi creien i se la van jugar, i se'n van sortir. Potser ja heu fet tard, però no defalliu, intenteu trobar entrades al Círcol Maldà per aquest espectacle, Mares i Filles, un musical de petit format en que l'únic petit és el format; el demés és gran, gran...

Mares i filles… una relació complexa. Moltes vegades no ens entenem però… com costa de separar-nos. Per què és tan difícil ser mare? Per què és tan difícil ser filla?

Mare i Filles és un espectacle musical de Clara Peya i David Pintó, que s’ha estrenat aquest dijous al Círcol Maldà. Un espectacle musical de poc més d'una hora de durada íntegrament cantat amb acompanyament de piano en directe. La Nina com a mare i la Mariona Castillo com a filla, dues grans actrius amb unes veus impressionants!!! i una Clara Peya brutal al piano!!! Unes cançons que ens han fet emocionar.

Avui ens em sentit uns privilegiats. Feu-me cas i no us perdeu aquesta joia. És imprescindible !!!

Cada vegada és més habitual trobar musicals originals d’autors catalans als escenaris de Barcelona, la qual cosa és una molt bona notícia per l’estat de salut del nostre teatre. Emmarcat, com és més freqüent, en el gènere de petit format, Mares i filles és un espectacle tendre, minimalista i molt personal nascut de la música composada per Clara Peya. Les seves dues protagonistes, Nina i Mariona Castillo, interpreten, amb una honestedat brutal i un domini aclaparador de la tècnica vocal, diferents episodis d’una intensa relació maternofilial. El muntatge, amb llibret i direcció de David Pintó, aconsegueix captivar amb la seva senzillesa i el dramatisme de moments força universals amb els quals qualsevol persona es pot sentir identificada. No obstant això, i els seus interessants passatges de caire més simbòlic, la proposta és, en general, més emocional que narrativa o, dit d’una altra manera, conté més drama que conflicte. El seu afany per representar a totes les mares i les filles, en certa manera, resta concreció a la història. Per tant, com que no té espai argumental per desenvolupar-se, el relat es fa curt i pot saber a poc. Per sort, les cançons, executades amb només un pianista en directe, són molt boniques, delicades i, fins i tot, delicioses d’escoltar. A més, Nina aconsegueix transmetre amb la seva veu un ampli ventall de sentiments del qual resulta impossible escapolir-se. Només per aquest viatge, ja val la pena apropar-se a veure-la.

Si ja em vaig penedir no poder anar a veure-ho al Círcol Maldà, ara he trobat el dia per no perdre’m aquest muntatge.

Un musical valent a la vegada que íntim. S’ha de dir que és molt arriscat posar dues veus acompanyades d’un piano en una sala tan gran per un espectacle íntim. Però el millor de tot, és que s’en surten. La veu de Nina i Mariona Castillo t’envolten en tot moment. Fins i tot, en aquells moments que canten amb una tènue veu.

Excel·lent interpretació de la Nina i la Mariona Castilo, i una veu amb una tonalitat vocal que s’ha d’agrair. La Clara Penya ha realitzat unes composicions perfectes, que ja em van sorprendre en l’anterior proposta que vaig veure Limbo.

A més de...