Després de tancar amb un doblet d’entrades exhaurides a Madrid la sèrie de preestrenes del seu nou àlbum, Maria Arnal i Marcel Bagés van iniciar la gira de Clamor (Fina Estampa, 2021) el mateix dia del seu llançament -5 de març- amb una actuació inoblidable al Museu del Prado.
Ja des d’un títol que converteix el que antany va ser el toc de campana de dol col·lectiu en majúscula voluntat coral, Clamor, redimensiona el concepte de tradició i l’introdueix definitivament en el demà.
Pop mutant que resulta d’un procés creatiu capaç de conjugar la memòria lírica de Rodoreda i Verdaguer amb les mitologies especulatives de Donna Haraway i Ted Chiang, el ressò de Violeta Parra i Björk, la col·laboració de Kronos Quartet i Holly Herndon.
Cants de balena, ones de ràdio i bels de cabres, un gresol de referències literàries i filosòfiques que inclou a Timothy Morton, Gloria Fuertes o Paul B. Preciado, una (hiper) utopia que renova completament l’imaginari sonor del llorejat 45 cervells i 1 cor (2017), fent de les guitarres atmosferes; de l’electrònica, matèria orgànica i de la cobla, un rampell.
Omnipresent en les llistes de millors discos nacionals de la passada dècada i ratificat per una dotzena de guardons que inclouen, entre d’altres, quatre Premis MIN, l’alba de Maria Arnal i Marcel Bagés va ser el passaport per a un llarg centenar i mig de concerts en quatre continents i la prova que el seu és una abducció.
Escolta profund i sent el Clamor.
