Masacre en Nebraska

Masacre en Nebraska és un dispositiu de remescla escènica que reflexiona sobre el final (o no) de Las Historias, generat a propòsit amb un grup d’espectadors locals.

Es tracta de construir una peça a partir de tots els nostres residus acumulats com a espectadors, narrar les escenes com ho fem al bar i recordar-les des d’allò que vam veure i també des del que altres ens van explicar. L’escenari es converteix en un lloc per pensar aquesta macropeça imaginada que es va titular Masacre en Nebraska, una remescla col·lectiva creada amb els nostres records. A partir d’aquesta ficció, el treball pot apropar-se a un imaginari compartit que “recorda cap endavant” com a eina de canvi (recordem les escenes que vam veure, a tots els belgues que ens van precedir, als herois i heroïnes de la nostra cultura popular i les catàstrofes i alegries de la nostra història local). Masacre en Nebraska és una eina per apropar-nos a les narratives locals i les seves històries. La seva intenció passa per donar veu al públic en un exercici de reflexió que ens permeti pensar en les necessitats d’allò local: si ja hi ha prou històries, quines són les que ens interessen com a espectadors o si necessitem passar a prendre el comandament des d’altres llocs. També podria ser un dispositiu de narrativa corporal i oral, un exercici de memòria col·lectiva, una reflexió sobre la veritat i la mentida de les històries, una manipulació al capdavall.