Matèria Viva

L’escenografia és senzilla però plena d’elements molt significatius, que ajudaran al personatge a explicar-nos moments i detalls importants que van formar part al llarg de la seva vida, com els que veiem sobre d’una taula, una cara cola de mar ,una rosa blanca, un tros de pedra del volcà .
Hi ha també un arbre mig sec que encara li queden algunes fulles verdes i pedres del volcà escampades al costat d’una llenca de gespa d’un verd intens.
I una taula amb un micròfon on el personatge comença el seu relat, el d’una vida intensa, dura….una vida com moltes, plena de pedres pel camí que s’han d’anar superant.

La llum i el so, han estat elements molt importants al llarg de l’obra.
La foscor total de la sala, ha estat un dels moments que més m’ha agradat; aconseguint del públic una concentració individual i molt íntima on la veu de la protagonista (quasi silenciosa) ens ha transportat fins al lloc més íntim i profund del personatge. Genial !!!!
Un altre moment que m’ha agradat moltíssim, és l’instant on ella té una conversa amb en seu marit, i tot el punt de llum recau sobre la seva cara .Ha estat un moment molt emotiu ,l’expressió de la cara i de les mans ha estat preciós ,ens ha transmès tanta tendresa ,….Brutal !!!!!,m’ha encantat.
També s’ha utilitzat la llum vermella i el canvi de registre de la veu (més sua i amb un to baixet),per relatar els seus primers amors. Ho he trobat molt original i de gran efectivitat.

La interpretació de la Marialba Esquius ,ha estat genial, ens ha transmès moltíssim; nosaltres personalment ens vam sentir molt integrats en l’obra.
Realment ha estat un diàleg molt íntim de la protagonista amb el públic, de vegades dur i d’altres d’una gran tendresa .

(És una obra que no sé perquè, m’ha recordat a les de la Mercè Rodoreda).

Felicitats a tot l’equip per la bona feina que heu fet, ja que una història tan personal e intima de la Teresa Franquesa, s’ha portat d’una manera tan elegant i delicada al teatre.
A nosaltres ens heu emocionat molt, gràcies!!!!