Tragedie mise en musique en cinc actes i un pròleg sobre un llibret de Thomas Corneille va ser la primera òpera basada en aquest fascinant personatge mitològic: Medea. Lully va tenir el privilegi de ser el compositor de les òperes a la cort i, per tant, Charpentier estava consagrat a composicions pastorals i música religiosa. Als cinquanta anys va poder escriure la seva Médée. La tímida recepció del públic de París va fer oblidar al compositor d’altres intents en aquest gènere i, així, quedaria com la seva única òpera: cim i testament majúscul del compositor.
Sinopsi
Estrenada al Théâtre du Palais-Royal de París el 4 de desembre del 1693, presenta una riquesa musical i una força dramàtica aclaparadores. El seu argument ens explica una història de traïció, mite, ira i bruixeria en la qual Médée, abandonada pel seu espòs Jason, farà servir la seva màgia per a una terrible venjança: enverinarà la seva rival Créuse i matarà els seus propis fills amb la finalitat de destrossar la felicitat del seu espòs. Jason sobreviurà per prolongar el seu sofriment. Un exemple de violència vicària, davant la impossibilitat de trobar un nou camí. Una patologia nascuda de la infinitat d’esquerdes impossibles de superar.
L’obra necessita una protagonista a l’altura d’un personatge fora de qualsevol mesura. En aquest cas, Magdalena Kožená serà l’encarregada d’encarnar Medée, acompanyada del sensible i extraordinari Sir Simon Rattle al capdavant de la Freiburger Barockorchester.
Posseïdora d’un talent tràgic de primer nivell, còmoda en la prosòdia francesa, la cantant txeca oferirà un retrat polièdric de Médée: des del dolor per l’abandó de Jason fins a la humiliació, passant per la bogeria i la seva fúria assassina. Veu, mirada i gest alineats en una interpretació intensa en aquest primer Charpentier al Liceu.
