Es pot arribar a parlar de la mort amb certa facilitat, sense que ens sembli un tema tan complex, sense evocar-ne únicament el dolor, explicant també la necessitat de celebrar quelcom que ens connecta tant amb la vida?
A Memento Mori o la celebración de la muerte el complex assumpte de la mort fuig de la castradora moral per projectar-se amb llibertat total cap el fet poètic. Com explica Sergio Blanco: “La literatura seria el lloc que la humanitat hauria trobat per parlar la mort. Per dir-la. Per relatar-la. Per recordar-la. L’espai literari habilitaria així la mort mitjançant la seva poetització”.
Seguint la línia d’autoficció que el dramaturg francouruguaià Sergio Blanco practica des de fa anys, el seu text ‘Memento mori’ o la celebración de la muerte és un monòleg que serà interpretat pel mateix autor en forma de conferència. Tenint com a únic suport escènic un escriptori, alguns llibres, un llum i una projecció visual on aniran evolucionant un seguit d’imatges triades de la pintura universal i intervingudes pel mateix Blanco, el text ens farà partícips d’una exposició sobre la mort que impactarà per la profunditat, la radicalitat i l’agudesa que mostra.
A mesura que la lectura avanci, anirem descobrint el que ens atrapa d’aquest format original que ha inventat Blanco i que designa amb el terme assaig escènic o conferència autoficcional: no només ens parla sobre la mort en si mateixa, sinó també sobre la forma íntima en què l’autor la viu, patint-la des del dolor i el turment i, alhora, experimentant-la des del gaudi i la delectació. Perquè el text no es limita a la simple, previsible i confortable condemna de la mort, sinó que es complau en la celebració d’un fenomen que, segons el seu autor, és el que més ens connecta amb la vida.
