Mi Carmen flamenca

S’ha de tenir en compte, a l’hora de valorar un espectacle, quina és la disciplina escènica a la que pertany. No és el mateix una òpera que un text dramatitzat o un musical a l’estil Off-Broadway. Cada art té el seu llenguatge i també els seus límits. En aquest sentit, qui vagi a veure Mi Carmen flamenca hauria de tenir clar que es tracta d’un espectacle de dansa. La companyia andalusa d’Antonio Andrade ha adaptat la Carmen de Bizet, utilitzant l’estructura de la història i alguns dels seus temes més característics barrejats amb música flamenca moderna que incorpora, en directe, elements àrabs, jazz i salsa. La força d’aquest grup d’artistes és aclaparadora i aconsegueix, veritablement, transmetre la màgia de l’ambient sevillà. Un bon disseny de vestuari i il·luminació són els factors que acaben d’arrodonir aquesta proposta que conté figures escèniques de gran bellesa. Ara bé, a certes accions, una mica simplistes, els hi caldria més imaginació per part del director. D’igual forma, el seu nivell narratiu pot semblar, per l’espectador de teatre, excessivament esquemàtic, a més de partir d’un material que, inevitablement, provoca que es potenciïn els tòpics. En qualsevol cas, la música i el ball és l’important d’aquesta aposta i, per tant, és el que, encertadament, predomina. Una bona tècnica i un esperit genuí tenen el vigor necessari per sostenir gairebé dues hores de representació.