Patricia Ariza crea el text del Mi Parce a partir d’una recerca sobre el slang o argot a Cali i Medellín a finals dels 80 i inici dels 90, el qual serveix com a base d’aquesta obra. Des d’aquest punt, Catalina Esquivel i Carolina Torres escriuren un parell d’escenes més que completen aquest muntatge.
Sinopsi
Mi parce (terme extret de l’argot popular colombiana significa col·lega, amic incondicional). Un carrer, un barri, una ciutat calenta de crim, mort, i corrupció. Allí els “parceros” arrisquen les seves vides a canvi de llevar unes altres. Fosques èpoques de narcotràfic i sicaris fan del terme “parce” el símbol de la fidelitat.
Mi parce ens parla des de la perspectiva de les dones dels sicaris, les que estimen, somien, odien, esperen i continuen. On el passat i el futur són escanyats per l’amarg present. Els pensaments, records, perills i sospirs no tenen un ordre per a la protagonista.
La posada a escena
Minimalista: un casc de moto, una cadira plegable i diverses capses de cartó al fons amb un altar de la verge. Aquests elements transformen l’escenari en un espai d’emocions i records per a la dona que habita aquesta història. La quarta paret es trenca per a donar pas a un bus on treballa la jove, i els espectadors continuen en aquest viatge amb ella.
Durada:
Idioma:
Castellà
Castellà
Sinopsi
Mi parce (terme extret de l’argot popular colombiana significa col·lega, amic incondicional). Un carrer, un barri, una ciutat calenta de crim, mort, i corrupció. Allí els “parceros” arrisquen les seves vides a canvi de llevar unes altres. Fosques èpoques de narcotràfic i sicaris fan del terme “parce” el símbol de la fidelitat.
Mi parce ens parla des de la perspectiva de les dones dels sicaris, les que estimen, somien, odien, esperen i continuen. On el passat i el futur són escanyats per l’amarg present. Els pensaments, records, perills i sospirs no tenen un ordre per a la protagonista.
La posada a escena
Minimalista: un casc de moto, una cadira plegable i diverses capses de cartó al fons amb un altar de la verge. Aquests elements transformen l’escenari en un espai d’emocions i records per a la dona que habita aquesta història. La quarta paret es trenca per a donar pas a un bus on treballa la jove, i els espectadors continuen en aquest viatge amb ella.
Fitxa artística
- Direcció:
- Autoria:
- Dramatúrgia:
Catalina Esquivel
Carolina Torres Topaga - Ajudantia de direcció:
Adriana Cancino - Escenografia:
Paola González Vargas - Il·luminació:
Cristina Rodriguez - Coreografia:
Alejandra Pabón
Chechu Garcia - Moviment:
Alejandra Pabón
Chechu Garcia - Disseny gràfic:
Paola González Vargas - Fotografia:
Ivan Marquez
Antonio Amador - Producció:
Projecte Vaca
Colectivo Ob-scènics
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
María
Articles relacionats
Espectacles relacionats
