Al món hi ha suficients mediocres famosos i rics perquè els altres puguem somiar. Al final tot és qüestió d’acceptar-se un mateix i fugir cap endavant. Oda a la mediocridad és una oda a això mateix.
Sinopsi
Em dic Miguel Escribano i sóc força mediocre. Segurament tu també ho siguis. Per pura definició, eh, no et molestaràs ara amb mi. Hem d’acceptar que mai no serem Usain Bolt ni Agatha Christie. El més normal és no ser excepcional. És el que hi ha.
