Millennial Revolution

Sinopsi

A partir dels mecanismes de representació de tres revolucions històriques –la Francesa, la Russa i la Cubana–, l’obra planteja la dicotomia entre la participació activa i directa i la passivitat de la crònica distanciada, passivitat que en aquest cas es materialitza en la creació de l’obra artística. Una obra d’art que amb el temps esdevé una icona, un símbol representatiu de la lluita, una romantització de la violència distanciada del fet real. La revisió d’aquestes icones revolucionàries enmig de l’era de la viralització de la imatge gràcies a les xarxes socials ens hauria de fer pensar en com construïm el nostre imaginari com a societat en funció de les imatges.

És per tot això que partim de la iconografia d’unes revolucions caduques i la passem pel filtre de la mediació audiovisual, amb tot el que això comporta: collage, fragmentació del discurs, acceleració i frenesí de les imatges; immediatesa, consum i viralització. Perquè la generació millennial vivim enmig del que avui dia podríem anomenar “la societat de la imatge i la representació”: un simulacre de realitat, en paraules de Baudrillard, o una societat de l’espectacle, segons Guy Debord.

El que tenim clar és que la imatge ha substituït el cos present i que l’acció s’ha vist superada per la temptativa. I d’aquesta temptativa d’acció frustrada, en conjunció amb la sobresaturació d’imatges, neix #Millennial Revolution, la iconografia revolucionària d’una generació.