Miquel Barcelona: Parrà

Parrà és la conjugació catalana antiga de la forma verbal apareixerà. Parrà expressa la dualitat en la tradició. Un diàleg entre la veu i el moviment, l’arrel i la contemporaneïtat, l’estructura i el canvi. A través de la revisió de peces musicals com “El cant de la Sibil·la” (Mallorca) o de danses com la “polka chinata” (Itàlia) trobem – en l’origen d’aquestes pràctiques paganes- oportunitats d’expressió que ens interpel·len per la seva bellesa i visceralitat. Suggerint-nos un univers que ens evoca a l’essència de l’espiritualitat humana lliure de formes, moral i intel·lecte.