Amb Nosaltres, qui, Mireia Calafell ha fet una passa de gegant per consolidar-se com una de les veus més potents de la poesia catalana contemporània. Amb Poètiques del cos (2006) va irrompre de manera esclatant i ara engega un nou cicle on deixa el tu per caminar cap al nosaltres. A Nosaltres, qui, Calafell fa un canvi de to i, aprofundint i insistint en la seva veu lírica, fa una aposta valenta allunyant-se del registre que li ha donat prestigi com a impulsora d’unes poètiques del cos, distanciant-se del gènere com a eix central del discurs i obrint la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l’al·legoria.
En escena, l’acompanyarà la violoncel·lista i compositora islandesa Björt Rùnars, amb el seu violoncel, és clar, però també un teclat i pedals per fer loops electrònics. Juntes, proposen un recorregut que duu per títol Varosha, un dels destins turístics més concorreguts de la mediterrània a finals dels 60 que, amb la invasió turca del 74, va quedar deshabitat. Des de llavors, és una ciutat fantasma. Representa avui la lògica pròpia d’una manera d’entendre el món com a lloc que pot ser devorat –amb el turisme, amb una guerra– i, al mateix temps, el misteri i la bellesa contradictòria d’un espai que, pel fet de poder ser habitat altra vegada, permet pensar una nova manera de fer, de ser, de dir-nos. De preguntar-nos qui som nosaltres, qui.
