Sinopsi
Una mare amb ja massa anys, una embòlia, una grip i molt poques ganes de morir-se; un fill proper als 50 amb una dona possessiva i mig calba, una empresa que s’enfonsa i una jubilació que s’allunya; un altre fill de 42 que la cuida, la banya, la pentina i gairebé la mata (a la de l’embòlia); una testimoni de Jehovà que els visita cada dimecres; moltes llibretes i pocs estalvis; una casa que cal vendre “però, ja!”; i una nit interminable repleta de secrets inconfessables que acaben sortint a la llum i provoquen la confessió més crua de la funció: “Juan, jo crec que no vull a la mama.”, li diu Carlos al seu germà. “Doncs mira que si es guareix…”, li contesta Juan al seu torn. I, com que no volen que es guareixi, pel seu bé, perquè no sofreixi, perquè això ja no és vida ni és res, comencen a idear maneres d’ajudar-la, de donar-li un empeny. De matar-la. I apareixen nous elements: una corda, i un llum, i finestres obertes, a l’hivern, ben obertes, i un coixí, i pa, una molla de pa… I por, molta por. Que matar no és tan fàcil, cony! I la llum del dia comença a despuntar, i s’acaba el temps, i ho fas tu o ho faig jo, i no ho fa ningú, i una gran sorpresa final, i… ah, sí! I timbres, molts timbres.
Això és Mitad y mitad. Una comèdia, és clar.
