Sinopsi
Accept l’estar perdut,
accept l’absurd, amb alegria,
ja no cal escollir.
Aquesta peça es basa en el concepte de la modalitat en música per investigar el significat de les seqüències en la història humana. L’ordre i el caos, els sistemes universals, l’elecció personal i col·lectiva i la construcció de narratives són els temes centrals. En cada representació apareixerà un seguit diferent de colors o de ‘modos’, i per conseqüència una narrativa diferent, ja que serà el públic qui determini aleatòriament l’ordre de la peça.
