Sinopsi
‘Molt soroll per res’ és una obra sobre l’amor. Sobre l’amor i la mort. Tot comença amb una gran festa per celebrar que els homes tornen de la guerra victoriosos. Es nota en l’ambient el preludi d’una llarga nit de música, màscares i diversió, a l’estil mediterrani. L’efervescència i l’esbojarrament de l’enamorament, però, donaran pas a l’agror del malentès, del rebuig, de l’abandonament. La comèdia i la tragèdia es barregen, com a la vida. Un daltabaix sobtat ens pot fer connectar més profundament amb nosaltres mateixos,fer-nos adonar del que tenim i del que no hem tingut mai.
La dramatúrgia d’aquesta versió del conegut clàssic de William Shakespeare se centra en els embolics amorosos de Beatriu, Benedicte, Hero i Claudi, i dóna a aquests darrers més pes i profunditat que la que tenen a l’obra original. Un dels eixos per a l’elaboració del text ha estat donar veu i risc a les dones d’aquesta obra; són dones del s. XXI, intel·ligents, agosarades, que agafen la inicitiva del festeig, no sotmeses a les voluntats dels pares ni de les parelles.
Els altres dos grans eixos d’aquesta proposta són les creences i el poder de les paraules. Les creences sobre l’amor poden ser autèntiques cuirasses mentals que ens allunyen del que som realment, del que volem. Benedicte i Beatriu insisteixen a dir públicament que no volen tenir parella, que es volen quedar solters. Fins que no s’alliberen d’aquesta creença que els esclavitza, no poden gaudir de l’amor que senten l’un per l’altre. El fet de repetir constantment que moririen solters, els refermava en la seva creença. Perquè les paraules són molt poderoses: poden tergiversar la realitat, enverinar una relació, fer-nos veure coses que no són… Els personatges coneixen aquest poder verbal i el fan servir. Amb molt d’enginy. De vegades en són víctimes; de vegades, botxins, o creadors d’embolics divertidíssims.
