Montag 451

Una nova proposta de la Companyia la Niña Bonita basada en el llibre Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. Segons van comentar en el col·loqui que va tenir lloc en acabar, aquesta era una idea que Xavi Àlvarez, director de la proposta, tenia a la seva motxilla des de fa deu anys i que finalment ha pogut fer realitat.

Comencem veient un Montag ja vell (excel·lent treball de Carles Arquimbau), vestit amb una granota de color blanc i que està tancat en una institució, en el pavelló 451. Llegeix un llibre que amaga quan entra la seva cuidadora.

Una gran fredor l'envolta i el sistema lluita per mantenir-lo allunyat dels records, infantilitzant el seu pensament amb pastilles que el mantenen sedat tot i que no poden evitar algun somni que el fa recordar, i, el desestabilitza. Una pantalla omple tot l'escenari amb una frase impactant: Viu el present, frase que anirà perdent força i definició al llarg de la representació.

Guillem Motos és un magnífic Montag jove, que lluita amb les obligacions, derivades del seu ofici, i que el porta a cremar cases senceres on s'amaguen llibres. La influència de Clara (paper interpretat per la Júlia Jové) la seva jove veïna, el farà dubtar del que fa i començarà a agafar llibres i llegir-los d'amagat. Cremar una casa amb la seva propietària a dins serà el detonant del seu enfrontament al sistema. La seva dona (Anna Prats) serà qui finalment el denunciarà.

En aquesta proposta Montag s'ha convertit en un rebel, una persona que s’ha enfrontat al sistema i ens volen mostrar que ha fet el sistema per aïllar-lo i "desprogramar-lo" de forma que només sigui capaç d'estar sense pensar, de viure sense preguntar ni molestar. Un sistema que ja no necessita cremar els llibres perquè la gent no llegeix. Han passat 30 anys. Però Montag només necessitarà un revulsiu per despertar. I tornarà a ser una noia jove, la Marta (també Júlia Jové) que necessita saber, qui el despertarà.

Lluís Barrera és el cinquè intèrpret de la proposta que també dobla paper en fer de metge en el moment actual i de cap de bombers en l'època passada. Ell, com la resta de personatges, tret del Montag vell, va vestit de negre.

Una magnífica versió del clàssic Fahrenheit 451, amb una visió molt més actualitzada al nostre temps, on la gent gairebé no llegeix llibres i està envoltada de pantalles que l'absorbeixen per complet (televisió, xarxes socials, mòbils...) i que d'aquesta manera són fàcilment manipulables des del poder. Unes actuacions immillorables de tots els actors, que han estat treballant en la proposta des de juny passat i assajant des de setembre juntament amb els dramaturgs i la direcció, per poder-la mostrar ara per molt pocs dies.

Creiem sincerament que tots ells es mereixen que aquesta proposta tingui una llarga vida i es pugui veure en altres sales quan acabi de representar-se al Teatre Eòlia aquest diumenge 26 de febrer.

Si desitgeu llegir la nostra valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ

No pas una adaptació de Farenheit 451 de Ray Bradbury sinó una mena de continuació: què li va passar a Montag, el bomber que es va rebel·lar contra el sistema que li feia cremar llibres?

Una distòpia (el meu gènere literari preferit) que, com cal, passa en un temps futur inconcret... si bé no costa gens veure paral·lelismes amb l’actualitat. No és un text fàcil i crec que s’aprofita millor si es coneix, ni que sigui de passada, el referent. Aquesta text, com l’original, genera diferents lectures: la crítica a la censura per part del poder (la crema de llibres per a evitar la propagació d’idees no ortodoxes), que és la primera explicació que donava Bradbury, la manipulació mitjançant la por a un atac extern poc concret…
A mi em va captivar la visió sobre la infantilització a que ens aboca la sobreexposició als continguts buits de la televisió i similars, que també ens impedeix pensar, arribant a tractaments mèdics i psicològics aplicats a aquells que volen pensar per sí mateixos i fer-los oblidar aquesta capacitat. Aquesta lectura -la que va defensar Bradbury amb posterioritat- em va atrapar; de fet, cada cop es llegeix menys i estem enganxats a qualsevol pantalla disponible. Allò de que la vida imita l’art.

Bones interpretacions per a un text difícil, no per dens, sinó per les arestes, personatges doblats, salts en el temps…molt ben lligats per la direcció, que combina moments dramàtics (el Montag vell) amb tendres (Montag de jove amb la noia aparentment innocent però amb la força destructora de dogmes del pensament lliure, que li farà obrir els ulls) i còmics (la vida quotidiana).

El millor: sortir amb ganes de rellegir l’original; objectiu aconseguit.