Monumental

El teatre Eòlia fa una aposta pels creadors/creadores i intèrprets emergents per donar a conèixer nous talents a partir dels Treballs de Final de Grau de l’Escola Eòlia. L’autor i director és Martí Torras i Mayneris a partir del TFG pel Grau d'Interpretació d'Eòlia amb la col·laboració de Paco Mir a la dramatúrgia.

Anava convençuda que seria un teatre documental sobre el perquè no s’ha fet res a la Monumental des que fa més de 10 anys el Parlament va votar per majoria suprimir els “toros” a Catalunya. No era el que m’esperava tot i que han superat de llarg les meves expectatives. El debat sobre les “corridas” ja no està sobre la taula de les administracions ni en boca de la ciutadania. Després de recollides de signatures, manifestacions a la plaça Sant Jaume i davant de la Monumental tacats de sang i de l’èxit d’una iniciativa popular, el tema ha deixat d’existir tot i que encara hi ha correbous i braus embolats, però no és aquest el tema d’avui. Per això m’ha sorprès aquesta aposta valenta, atrevida i descarada al voltant de “la fiesta” taurina, el llenguatge de la tauromàquia, la veu de polítics, periodistes especialitzats, toreros i fins i tot dels protagonistes de la història: els toros catalans que un cop a l’atur viuen plàcidament a la devesa. La xuleria del món dels toros, la bravura, el cant a  la virilitat, el “Món Mascle” de Terenci Moix, tot queda ridiculitzat amb un humor fi, elegant i sa sense menyspreus ni desautoritzacions.

L’escenografia d’Anna Tantullen és un “ruedo”, el públic col·locat al voltant en dues parts “sol” i “sombra” i acompanyats de “pasodobles y coplas”, un grup de joves actors i actrius fan un treball interpretatiu magnífic. Són Alba Castellví, Patrick Gannon, Rubén Lunares, Natàlia Mas, Marta Penya, Cristina Prats i Guillermo Vernal. Tots ells i elles junts o separats participen en alguna o altra escena les quals se succeeixen amb una velocitat de vertigen, els canvis de vestuari són ràpids, les idees van apareixent amb un matís o un punt de vista diferent, el públic hi participa de manera espontània o provocada i el resultat és espectacular.

Aquesta setmana he assistit a la plaça de braus la Monumental que s'hi ha instal·lat temporalment en el Teatre Gaudí, on una jove companyia de teatre, la cia Chicuelina, ha pres l'alternativa dins el món teatral. Finalitzada la seva formació artística com a novillers, inicien una nova etapa com a "mataores" artístics professionals, passant a alternar a les grans places teatrals com els altres "diestros" artístics del seu mateix rang.

Monumental va sorgir com a treball de final de graduació de les alumnes de quart d'interpretació dirigides per Martí Torras i Paco Mir al Teatre Eòlia.
A partir d'aquest treball neix la cia Chicuelina que portarà a escena el seu projecte d'una manera més professional dins el primer cicle Eòlia Escena Emergent, una aposta d'Eòlia i+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l'àmbit de les arts escèniques. Es tracta d'un aparador de nous talents I un primer trampolí per a la visibilitat, vinculat als Treballs de Final de Grau de l'alumnat d'Eòlia.

Es va estrenar a finals d'abril de 2022 al Teatre Eòlia, rebent molt bones crítiques i opinions per part del públic i els mitjans informatius.
Actualment, es pot veure al Teatre Gaudí fins a mitjans de juliol.

Monumental és una sàtira sobre la relació entre Catalunya i Espanya a través del món de la tauromàquia. Una proposta original i divertida amb tocs naïf. Una barreja entre l'absurd, la comèdia, el documental, el musical i la farsa. La realitat i una anada d'olla intergalàctica. Visualment impecable, gràcies en gran part a l'atractiva posada en escena, al vestuari, a la caracterització...

Set actors i actrius interpreten a més d'una vuitantena de personatges, alguns reals i d'altres imaginaris. Alba Castellví, Rubén Lunares, Marta Penya, Guillermo Vernal, Cristina Prats, Natàlia Mas i Patrick Gannon es llacen al "ruedo" per torejar amb totes les crisis actuals. La crisi política i econòmica, la crisi cultural i social, la crisi sanitària, la crisi laboral, la crisi d'identitat, la crisi lingüística... Ho fan amb gràcia; trepitjant fort. Passant de la realitat a l'absurd.

Monumental està molt ben construït, amb gags divertidíssims, de vegades delirants i surrealistes. Un treball interpretatiu coral, homogeni i equilibrat, on l'entrega i passió dels intèrprets es pot sentir i veure des del primer minut; i en el que tots han tingut el seu moment de lluïment.

Entrega i passió que han estat recompensades per les ovacions i forts aplaudiments del públic assistent.

La cia Chicuelina han entrat trepitjant fort!

 

***/****