Sinopsi
Una veu femenina descriu amb implacable brutalitat la devastació humana i cultural d’un país que ja només serveix per destruir els propis membres amb batalles inútils, sense oferir cap nou terreny fèrtil on sigui possible desenvolupar-hi identitats que puguin trobar una raó de ser en la comunitat.Moro com a país profetitza el final d’una manera d’entendre’ns històricament i antropològica, a través d’un cos que encarna l’esterilitat d’una herència cultural i política que només aconsegueix ofegar els seus fills.
Dimitris Dimitriadis va néixer a Tessalònica el 1944, i l’any 2009 el Théâtre Odéon de París va convidar-lo a ser autor protagonista de la temporada. Des de l’aparició de Moro com a país, el text no ha deixat de ser objecte de nombrosos muntatges que han acabat situant-lo entre els títols teatrals més importants de la segona meitat del segle XX.
[…] Aquell any no es va quedar embarassada cap dona. Això va continuar els anys següents fins que es va completar tota una generació sense que cap altra generació vingués al món. […] Llevat de poquíssimes excepcions de reaccions violentes contra aquesta desgràcia arrasadora, que molt més endavant s’havia d’anomenar l’Edat Mitjana de la Matriu (incendis d’edificis públics, destrucció de monuments i símbols nacionals, accions criminals contra persones que els atacants consideraven responsables dels seus mals), la resta de gent, educats en la moderació, refrenaven la seva desesperació i limitaven a espais privats els esclats del pànic que a la nit els feia esquinçar els coixins amb les dents, o escriure cartes incoherents i forassenyades a Déu o al mal mateix.
(Dimitris Dimitriadis, Moro com a país)
