Morpheo 115

Una producció del Teatre Kaddish i la companyia Kolmanskop, MORPHEO 115, que ens havien presentat en la roda de premsa del passat dia 11.

El Teatre Kaddish, situat a les Golfes de la Torre Muntadas, al Prat de Llobregat, neix l'any 1975 per iniciativa d'un grup d'estudiants de l'institut Baldiri Guilera, que, després d'un curs de teatre, van decidir seguir actuant, estrenant el seu primer projecte, "pRÒIEG", el febrer de 1976. Actualment és un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques.

Els integrants de la companyia Kolmanskop creuen en la idea de convivència, creant el text a partir del treball col·lectiu i dissenyant la posada en escena a partir de les propostes conjuntes. Aquesta és la segona obra de la companyia després de KOLMANSKOP presentada a l'Àtic 22 en 2016.

MORPHEO 115 és un nou projecte, un nou "somni" que parla de la identitat com a col·lectivitat, en una societat dominada pel capitalisme. Un personatge imaginari, Robert Polsøn, fascinat pel personatge de James Bond, es rebel·la contra el sistema que vol manipular els seus somnis a través d'imatges cinematogràfiques i fàrmacs.

No és una proposta fàcil i requereix que l'espectador estigui atent i molt obert a acceptar que la creació teatral pot innovar i buscar altres camins no convencionals per explicar una història; per tant aquesta proposta presentada en una fàbrica de creació, potser no busca agradar a tothom, aspecte que de ben segur per la jove companyia seria molt fàcil i no obstant prefereixen arriscar a la recerca d'una posada en escena diferent del que veiem habitualment, i apostant per un teatre visualment molt plàstic, que a nosaltres ens ha fascinat.

MORPHEO 115 és una peça política envoltada per un món oníric. Una proposta on l'estètica visual té una gran importància i on Josep Carreras ha creat un espai escènic molt poètic que juga amb els contrallums i una sèrie de telons de plàstic a diferents nivells, on es projecten imatges i que tanquen als personatges en diferents espais.

Una proposta on els tres intèrprets, Guillem Gefaell (autor també de la dramatúrgia), Laura Tamayo i Mònica Hernàndez mostren el seu entusiasme i el seu compromís en fer evident la necessitat de fer front als somnis, les nostres il·lusions i desitjos ... alguns d'ells possiblement imposats.

Malgrat hem de reconèixer que en algun moment de la representació ens hem arribat a perdre, la proposta ens ha agradat força; creiem que té un gran treball darrere que segurament no s'aprecia amb una mirada superficial, és una proposta valenta, arriscada i que compta amb l'empenta d'un gran equip de joves creadors il·lusionats en la seva feina, que ens han tornat a sorprendre, i als que sense dubte, seguirem a partir d'ara amb atenció.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

La companyia Kadish i el grup Kolmanskop Project s'uneixen per segona vegada per explicar-nos una història fascinant, la d'un nen que va ser el conillet d'Índies del projecte Morpheo. Aquest experiment, suposadament utilitzat durant la guerra freda, servia per manipular els somnis a partir de fàrmacs i imatges. Temps més tard es va convertir en una eina publicitària molt eficient, sobretot en una època en que l'adoctrinament subliminal estava a l'ordre del dia. Estem, per tant, davant d'un argument polièdric i un pèl complicat de portar a escena, tot i que la seva càrrega crítica és ben àmplia i ben clara. Un argument prometedor que es presenta confós i que no acaba de quallar, sobretot quan es barregen elements de l'imaginari del protagonista: James Bond, l'espionatge més cinematogràfic i tota la iconografia que ho envolta.

El principal problema de Morpheo 115 és que no acaba de triar un camí ni tampoc una forma concreta. Tasta diversos jocs escènics -alguns d'interessants- però finalment es perd en una història que no queda ben explicada. Sí hem de destacar que, amb molts pocs elements, es creen imatges i escenografies molt interessants, sobretot amb tot el que té a veure amb la sofisticació i el misteri de Bond i companyia. Una proposta potser fallida, però que amb un parell de voltes més podria arribar a ser un espectacle molt més clar en el seu propòsit.