Morpheus: Sandman & The Seven Sins és un espectacle inspirat en el còmic Sandman de Neil Gaiman. Una obra de teatre oníric i dansa butoh que es submergeix en la història de Morpheus, la deïtat grega del son.
El món oníric que envolta aquest ésser misteriós condueix subtilment a l’espectador al seu propi inconscient a través d’un trànsit hipnòtic de música, moviment, llums i textures sensorials. A través de les múltiples formes del Somni, totes elles il·lusions de la ment adormida i -al seu torn- com ja descobrí la psicoanàlisi, imatges vives i autèntiques de la nostra psique, l’espectador recorre els seus propis paisatges onírics ocults.
És en aquesta psique col·lectiva, arcaica i mítica que es troben els diversos instints de la nostra espècie. Reprimides per la societat i la religió, les nostres pulsions bateguen callades a l’Ombra per cobrar vida en els somnis i els malsons. És en la pàl·lida llum del Somni i els seus mil oniros en forma d’ocells, com Goya els va il·lustrar, que s’alcen els 7 Pecats Capitals: les set ferides de l’ànima que conformaran la nostra personalitat diürna.
Sinopsi
En el seu viatge entre la vigília, el son i els estats alterats de consciència, Morpheus convida l’espectador a reflexionar sobre el misteri que ens habita. Si la vida és somni, quin és el seu despertar? Qui som? Què és -llavors- la realitat?
La metamorfosi conforma el cor de la dansa Butoh, el canvi d’una forma a una altra. En aquest solo d’Orland Verdú, en què explora aquests canvis a través de la música en directe de Marina Tomàs, l’atmosfera onírica i l’art expressiu de la poesia física penetren inexorablement en el nostre inconscient per despertar del nostre letargia apol·lini.
Somiar. Dormir. O despertar en un món estrany … Potser és en el somni on cada un pot percebre millor la seva imatge; potser el significat de la vida i la temptació del coneixement primitiu parteix d’un somni. Potser la nostra existència no és més que el reflex il·lusori d’un demiürg primitiu. Un ésser oníric ebri de alteritat.
En el seu viatge entre la vigília, el son i els estats alterats de consciència, Morpheus convida l’espectador a reflexionar sobre el misteri que ens habita. Si la vida és somni, quin és el seu despertar? Qui som? Què és -llavors- la realitat?
La metamorfosi conforma el cor de la dansa Butoh, el canvi d’una forma a una altra. En aquest solo d’Orland Verdú, en què explora aquests canvis a través de la música en directe de Marina Tomàs, l’atmosfera onírica i l’art expressiu de la poesia física penetren inexorablement en el nostre inconscient per despertar del nostre letargia apol·lini.
Somiar. Dormir. O despertar en un món estrany … Potser és en el somni on cada un pot percebre millor la seva imatge; potser el significat de la vida i la temptació del coneixement primitiu parteix d’un somni. Potser la nostra existència no és més que el reflex il·lusori d’un demiürg primitiu. Un ésser oníric ebri de alteritat.
- Companyia:
Grup Cultural EXEO - Direcció:
Orland Verdú - Idea original:
Orland Verdú - Il·luminació:
Justin P.Brown - Música:
Marina Tomàs - Fotografia:
Justin P.Brown - Producció:
Oracles Theatre
Grup Cultural EXEO
- Clelia