Jordi Bosch interpreta un d’aquells papers capaços de marcar un abans i un després en la trajectòria d’un actor. Guillem Clua, un dels dramaturgs més importants de Catalunya, torna a fer tàndem amb el director Josep Maria Mestres per retre un homenatge amb Mort d’un comediant, al món de les arts escèniques i del gran poder de la ficció.
Sinopsi
Adri, un jove cuidador d’avis, comença a treballar a casa de Llorenç Cardona, un dels actors més respectats i estimats de Catalunya. El primer dia, la seva neboda Miranda l’adverteix que per conservar la feina haurà de seguir un munt de normes que van més enllà de les seves tasques habituals: en la recta final de la seva vida,Llorenç sembla haver perdut el cap i en ocasions decideix comportant-se com els personatges que ha interpretat durant la seva dilatada carrera i obligant Adri a seguir-li el corrent. Al llarg de la seva convivència, Llorenç encarna tota mena de personatges mítics a mesura que va establint una relació cada cop més estreta amb el seu cuidador, que acabarà descobrint la veritable raó per la que el vell actor ha trobat un refugi en la ficció teatral per fugir d’una realitat a la qual és incapaç d’enfrontar-se.
Text de Guillem Clua
Tots els dramaturgs sentim la temptació d’escriure sobre el món
del teatre en algun moment. Ho han fet Shakespeare, Pirandello, Mamet, Ayckbourn… i aquí, Calderón, Lorca, Buero Vallejo o Valle Inclán, entre molts altres. La llista és interminable i és normal que sigui així. Els autors estem destinats a escriure sobre una de les coses més importants de les nostres vides.
Mort d’un comediant vol ser el que sovint es defineix com “una carta d’amor al teatre”, una reflexió sobre el poder únic de l’escenari per fer-nos feliços i donar-nos eines per comprendre el món que ens envolta.
I ho fa a través de la figura de Llorenç Cardona, un actor jubilat que
ha encarnat tots els personatges que ens podem imaginar… però que encara té pendent interpretar el més important de tots: el d’ell mateix.
En el fons tots som com en Llorenç. Tots som uns comediants. Ens passem la vida interpretant el paper d’allò que volem ser. La nostra identitat es basa en un guió que hem escrit per a nosaltres mateixos i que no parem de recitar en un assaig constant, amb un objectiu idèn-
tic al que tenia jo quan escrivia aquesta peça: gaudir de la funció i sortir del Gran Teatre del Món amb un somriure als llavis.
