Nacera Belaza: La Nuit + Sur le fil

La Nuit +  Sur le fil formen el programa doble de la coreògrafa i ballarina franco-algeriana Nacera Belaza, que mostra la seva dansa minimalista i espiritual.

És possible, mitjançant la repetició de moviments, connectar amb el nostre interior, esdevenir un tot, assolir l’infinit? Ho prova en les seves coreografies Nacera Belaza, una artista que no busca tant dominar el cos i fer-lo arribar a límits impossibles, com alliberar-lo mitjançant el coneixement de si mateix. I és que l’artista troba en la persistència, en el fet de llaurar constantment un mateix solc, com explica ella mateixa, la manera de conquerir un espai de llibertat. Ho veurem, per exemple, a La Nuit, el solo que obre la representació i on veurem l’artista girar sobre si mateixa adreçant-se cap a la llum en un escenari fosc, com si fos un místic sufí, en una repetició infinita d’uns gestos i moviments finits. Experimenta així la immutabilitat en el moviment, que deixa de ser només una dansa per esdevenir, per a l’intèrpret, un estat de plenitud i d’alliberament. El moviment giratori constant desorienta i fa entrar la intèrpret en una mena d’estat de trànsit en el qual orbita al voltant d’un centre, sempre a la recerca de la verticalitat.

Els girs i les repeticions hipnòtiques tornaran a aparèixer a Sur le fil, una coreografia per a tres intèrprets que comença en la foscor al so d’una música menys meditativa i, en aparença, més viva. Les ballarines, vestides amb amples samarretes i pantalons que oculten el cos i que reforcen el component espiritual de la coreografia, evolucionen sota un feix de llum de manera alternativa i se succeeixen l’una a l’altra en una cadència infinita de girs repetitius i hipnòtics que ens mostren la naturalesa de la dansa com una successió d’intersticis entre el que és visible i el que és invisible, entre la immanència i la transcendència, entre el cos i l’ànima.

Nacera Belaza va néixer a Medea (Algèria), el 1969, però va anar a viure a Reims amb només 5 anys. Coreògrafa autodidacta a cavall entre Europa i Àfrica, es va llicenciar en Lletres i va crear la seva pròpia companyia de dansa el 1989. Ha creat coreografies com Chacun sa chimère, Périr pour de bon, Point de fuite, Paris-Alger, Les sentinelles, Le trait, La traversée La procession, Solo(s), Le cercle i L’onde.  Són obres en les quals sempre és present la recerca espiritual i l’exploració de les zones menys visibles de l’ésser humà.