Ñaque o de piojos y actores

Sinopsi

“Ñaque es dos hombres que no llevan sino una barba de zamarro, tocan el tamborino y cobran a ochavo. Estos hacen un poco de un auto, un entremés y dicen unas octavas y dos o tres loas. Viven contentos, duermen vestidos, caminan desnudos, comen hambrientos, espúlganse en verano entre los trigos y, en el invierno, no sienten con el frío los piojos…”

Partint de la base que el teatre és “una trobada”, Ñaque o de piojos y actores ens situa a dos “còmics de la llegua” davant espectadors del segle XXI. Ríos i Solano, “aquí” i “ara” han d’actuar davant el públic, han de representar el seu tosc espectacle, a mig camí entre el relat i la interpretació, però el cansament, l’avorriment, els dubtes i els temors retarden, interrompen una i altra vegada la seva actuació. Ñaque o de piojos y actores és una reflexió contemporània sobre les fronteres del teatre i, més concretament, sobre la condició de l’espectador. Un expectable nu, reflexiu  i que demostra que l’essència del teatre resideix en la trobada de l’actor i l’espectador.