Neon Hand

Haig de reconèixer que vaig triar aquest espectacle principalment perquè hi actuava en Joan Vázquez. De fet, des que el vaig descobrir, no em perdo cap dels seus espectacles.

En Joan Vázquez fa més de dues dècades que està als escenaris.

Com intèrpret, ha actuat en musicals i obres de text a Barcelona i Madrid. Claude a Hair, Frank a Merrily We Roll Along o Sky a Mamma Mia!, Els Nois d'Història, Flor de Nit-El cabaret, Alan, Renard o el Llibre de les Bèsties, Le Llaman Copla, Goodbye Barcelona, Bagdad Café, Off-Broadway, Tu, Jo, Ell, Ella... i 10 anys més, Jugant a Rodgers, Gaudí, My Fair Lady i Rent.

Com a autor i productor, després de debutar amb Se Fue en un Barco, reuneix a l'equip de l'exitós Paquito Forever, el compositor Gerard Alonso i el llibretista Fran Arráez, per crear un espectacle basat en la figura de Paco Alonso on també participa com a lletrista.

Seguidament, formant equip amb Gerard Alonso, va escriure el llibret i lletres de Ciutat de Gespa, un musical inspirat en Poeta en Nueva York i una possible trobada entre els poetes Lorca i Whitman.

A Neon Hand fa un pas més enllà i debuta com a compositor de la mà de Fran Arráez.

Neon Hand és una comèdia musical amb tocs de suspens, cabaret, novel·la negra i road movie inspirada en un viatge que va fer l'equip de Paquito Forever per presentar l'espectacle al club de l'actor Alan Cumming a l'East Village novaiorquès.

Es tracta d'una proposta atractiva, diferent, atrevida i sorprenent, que explora diferents llenguatges escènics i recursos teatrals. Hi ha cançons, coreografies, temes rapejats, poemes, frases fetes i dites populars; escenes molt cinematogràfiques i d'altres sortides talment d'un còmic; moments surrealistes, onírics i trobades misterioses; i moltes referències a lletristes i compositors que han fet història, i que han estat i són inspiració per en Joan Vázquez, com Sondheim , al que va dedicar un espectacle: Something's Coming: un tribut a Sondheim -en què s'acompanyava a ell mateix al piano-, i amb el que es va convertir en el primer artista de teatre musical del país en actuar a cabarets de Broadway i el West End com el Crazy Coqs de Londres i el 54 Below de New York City.

Neon Hand és un musical que juga amb els límits entre la realitat i la ficció. És un espectacle que narra dos viatges paral·lels: un físic i un intern que ens fan reflexionar sobre les relacions humanes, els processos creatius, la línia que separa la ficció de la realitat, la creació artística, les pròpies limitacions, inseguretats i conflictes interns i les diferents masculinitats.

En aquesta ocasió Joan Vázquez comparteix escenari, protagonisme i complicitat amb l'actor i cantant Rai Borrell i l'actor, músic i cantant Xavier Mestres. Sensacionals!

 

Deia Buñuel que els viatges no existeixen, que sempre vivim al mateix lloc, dintre nostre. D’alguna manera, Joan Vázquez sembla fer-se seva l’asseveració del cineasta aragonès, per posar en escena un text que parla dels viaranys, sovint, tortuosos, del procés creatiu.

Neon Hand és una comèdia musical trepidant amb diàlegs fulgurants, que atorguen dinamisme i fan que el temps de representació passi sense que te’n puguis adonar. L’humor impregna l’obra de principi a fi, tant en els diàlegs com en les lletres de les cançons, en les coreografies o en la complicitat que els actors busquen amb els espectadors.

Tots tres, els actors, són també cantants a Neon Hand, només acompanyats per un teclat que toquen Xavier Mestres i Joan Vázquez. Interpretacions (com a actors i com a cantants) fantàstiques, de gran qualitat.

A tota l’obra hi sobrevola certa tensió per la pressió d’haver de crear quelcom que satisfaci un productor, però Vázquez i Roser Batalla ho despullen de la gravetat amb que, altres vegades, s’ha plantejat aquest tema al teatre i al cinema. La mirada és més irònica que solemne i serveix per riure’ns tots plegats del dia a dia.

No us perdeu Neon Hand. Comèdia, música, bon rotllo i qualitat a l’Espai Texas!