New Order - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

New Order són tres persones, dos homes i una dona, de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força. La feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres i que decideixen fer alguna cosa més. Que estan farts de cridar i que ningú els senti. Que ningú els escolti. Que ningú els vegi. Tres persones, dos homes i una dona, que decideixen passar a l’acció per canviar el món. El seu. El nostre. Que decideixen lluitar. Contra el seu enemic. Sense saber-ne. Equivocant-se. Fent-nos riure. Fent-nos patir. Ells són New Order. De moment.

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Acció i reflexió a la Flyhard

New Order està en la línia de textos que esperes quan vas a la Sala Flyhard. Modern, actual, pertinent, intel·ligent, amb dosis d'humor però carregat de sentit, d'aquells que quan surts has de buscar un bar per comentar-lo. Sergi Pompermayer és l'autor d'aquest text que toca un tema d'allò més actual: el comportament dels bancs durant la recent crisi. Sobre l'escenari de la Flyhard, quatre actors que es deixen la pell dels que destaquen les protagonistes femenines: Gemma Brió i Concha Milla.

Imprescindible per a espectadors indignats.

Més informació

22/02/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Sobre la violència social

Probablement, quan passi el temps i s’analitzi quines van ser les característiques del teatre català de principis del segle XXI, es parlarà de dos impactes que han afectat molt a les temàtiques de la nostra dramatúrgia: les noves tecnologies i la crisi econòmica. New Order, tot i ser una representant clara d’aquest grup, té la peculiaritat de fugir d’escenaris futuristes, plantejant una història paradoxalment realista: tres persones de classe mitjana que segresten una banquera com un acte de justícia social. Sergi Pompermayer, autor que ha anat alternant els seus treballs al teatre i la televisió, signa (i també dirigeix) un text àgil, divertit, actual i molt ben mesurat. Malauradament, no pot evitar caure en alguns tòpics i certes patinades demagògiques que espatllen, en part, el seu interessant debat sobre la utilització de la violència a la societat contemporània i la seva possible justificació. La posada en escena és original, claustrofòbica i molt efectiva respecte a l’angoixa que transmeten els personatges. Especialment, destaca una enèrgica Gemma Brió demostrant, novament, que sap brillar allà on li toqui estar amb la seva força i versemblança.

15/03/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Qui és la víctima?

Quan els que manen creuen certes línies vermelles i fan pagar els plats trencats al de sempre, als que aguanten el país damunt el cap com si fossin cariàtides mentre els de dalt de tot tenen plans de pensions en SICAV a Luxemburg com el Sr. Montoro o Rosa Díez, hi ha gent que de vegades no pot més i explota; alguns s'immolen al estil bonze com aquell jubilat grec i d'altres segresten a un personatge important, com en aquesta obra de teatre. Ben escrita i dirigida per Sergi Pompermayer, oscil·la entre el drama i la comèdia. Bona escenografia i els actors molt bé. Llegir més.

01/07/2014
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

És just utilitzar la violència contra l’abús de poder?

Sense cap mena de dubte aquest text hauria pogut ser un dels millors de la temporada teatral a Barcelona. Un excel·lent text de Sergi Pompermayer, molt ben treballat i actual. Dic que “hauria pogut ser”, perquè l’autor, en un intent de fer mes amable l’argument ja de per si força cru, afegeix un punt excessiu d’humor que, sota el meu punt de vista, espatlla en bona part el boníssim treball de conjunt. No estic en contra d’afegir humor a un tema dramàtic…. no es això; el problema és que la mesura d’aquest humor, ha d’estar molt controlada i en aquest cas no ho està en absolut.

A part d’aquest aspecte, la producció teatral m’ha agradat i molt. Presenta una escenografia que es senzilla però impactant i per les interpretacions dels quatre actors, que estan totes molt ben aconseguides, especialment la de l’actriu Marta Domingo. Llegir més.

02/07/2014
Cristina

Arribem a casa desprès de veure aquesta obra.
No podem deixar de fer una valoració molt positiva.
El text ens ha encantat, i la interpretació dels quatre actors genial.
Moltísim talent concentrat en un espai molt petit (mai havíem estat en la Sala Flyhard)
Totalment recomanable. FELICITATS!!!

13/07/2014
Pere Clotet Torras

A la sala Flyhard acostumavem a fer bon teatre però despres del Rei Borni vaig trobar que varen baixar el nivell del espectacles, fins avui que hi quedat bocabadat de l’obra que ens heu ofert,doncs m´impressionat per la duresa, la actualitat, i força gent s’hi ha vist retratada; a més la direcció i la interpretació ha estat a un nivell impresionant, l’enhorabona a tots perque crec que es veurà en sales més grans. Ara esteu en el bon camí, ja que jo no em miro els noms, només opino sobre lo que vec , i per aixó hi ha obres que tenen bona prensa i quan hi baig surto defraudat, i prefereixo no dir noms.

09/07/2014
Neus Mònico Fernández

Aquest cop no us donaré gaires detalls sobre l’obre, perquè és millor el factor sorpresa de tot l’espectacle.
Tan sols us diré que el text és fantàstic, l’escenografia molt original, les interpretacions de tots quatre actors han estat brutals !!!!!, tot i que hem de ressaltar el paper que fan les dues dones de l’obra.
És un tòpic o, les dones davant del poder són pitjors que els homes??
Tot i que el tema és dur, el personatge còmic que ens interpreta en Sergio Matamala suavitza una mica l’obra.
Resumint, al igual que en Sergi Pompermayer, em faig preguntes……….
Tres protagonistes decideixen passar a l’acció per canviar el món, ho aconseguiran?, seguirem sent musclos ?,el poder és superioritat ?,hem d’escanyar per deixar de ser escanyats ?,la violència contra la violència és justificada ?què faríeu vosaltres si ho perdéssiu tot ?,i si tinguéssiu el poder a les vostres mas seríeu millors persones ?quins són els objectius a aconseguir ?On es el límit? Quan ja no et queda rés ,la presó és el paradís ??
IMPRESCINDIBLE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

16/06/2014
Elisabet Ramírez Valle

La SalaFlyHard vuelve a sorprendernos con un magnífico texto de Sergi Pompermayer después del éxito desencadenado por “La pols” (por cierto, curiosa imagen la del preestreno del día 7 con los actores de “La pols” sentados en la grada de enfrente, esta vez como público en la sala que los ha hecho tan grandes).
Tres personas, como tú, como yo, han llegado al límite. Sus problemas, sobre todo económicos, les asfixian. Ante la sensación de ahogo, optan por una solución: la creación de New Order.
New Order dará un paso más en nuestra lucha. Imprescindible para unos. Insignificante para otros.
Sin embargo, un secuestro nunca es fácil para un grupo de aficionados en el que la inexperiencia, el miedo, los nervios estarán a flor de piel y la situación, al igual que nuestras reacciones, no siempre se podrá controlar.
Gran thriller con los toques de humor y momentos para la reflexión.

13/06/2014

Deixa la teva opinió