Les dones de Guido Contini

Fa gairebé 15 anys vaig veure a Broadway el musical Nine, el qual estava protagonitzat per Antonio Banderas en el paper de Guido Contini i les diferents dones estaven interpretades també per actrius conegudes. Sens dubte, em va meravellar en tots els sentits i des de llavors m'he convertit en un enamorat d'aquest musical. No obstant, anys després vaig veure la pel·lícula que va fer Rob Marshall, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, i em vaig portar una gran decepció per la molt discutible adaptació que es va fer, la qual diferenciava i remarcava a través del muntatge el món intern del protagonista i el real. De fet, m'ha succeït tot el contrari quan he anat a veure al Maldà Les dones de Guido Contini, una petita gran joia que ens mostra la història de Guido a partir dels temes de Nine i en el que el protagonista del musical queda en segon terme per deixar parlar a totes les dones de la seva vida a través de les conegudes cançons de l'obra.

L'espectacle està ideat i interpretat per Mariona Castillo, la qual té la difícil tasca d'interpretar tots els papers de la funció acompanyada només d'un pianista. L'actriu ho dona tot i aconsegueix que la representació brilli amb una veu que s'adapta perfectament a cada personatge i tema musical, alhora que sap com transmetre els matisos de cada personatge. En aquest sentit, la direcció és molt àgil i sap com aprofitar al màxim el magnific espai que ofereix la sala del Maldà, la qual resta preciosa gràcies a la cuidada il·luminació que l'atorga un caire oníric, majestuós i de gran bellesa. Així, tot s'adapta a la preciosa partitura de Nine, magníficament interpretada i amb una excel·lent adaptació per a piano en la que no es troba a faltar en cap moment la banda sencera, al mateix temps que se li dona veu pròpia a l'espectacle. Sens dubte, una aposta carregada de talent, enginy, personalitat i bellesa.

Quin trio! Tot neix d'Otto e Mezzo, i a partir d'aquí el musical de Maury Yeston i l'adaptació i direcció de David Pintó, amb idea i interpretació de Mariona Castillo, el pianista i director musical Gustavo Llull, les coreografies d'Ariadna Peya...

Rodó, un espectacle rodó, un musical de petit format amb res a envejar, sinó del West End, del Off londinenc (o el Fringe, com preferiu anomenar-lo). Es va estrenar a l'Eòlia fa un any i ara s'ha recuperat al Maldà, Una joia, paraula de Kabrota. Només amb l'arrancada de l'Oberture delle Donne, ja val la pena, però no marxeu que la Mariona ens fa un recital de categoria superior i el seu pianista no la deixa de la mà en tota l'obra. Bravo!!!

 

 

 

 

Crítica completa »    http://bit.ly/2yiOyEJ

En català: Ha Nascut una Estrella, i ho escric perquè ho penso, ni que sigui copiar el títol, no d'una, sinó de tres pelis americanes. A la Mariona Castillo ja la coneixia i n'he seguit més o menys la seva evolució, i sempre em va semblar una promesa, però per a mi amb Nine s'ha destapat i ha crescut, i molt. Ja no és una promesa: és una realitat; felicitats! Adaptar aquesta obra deu haver sigut un repte i ella, junt amb l'equip de l'espectacle, se n'han sortit amb nota alta, alta de veritat. S'ha posat a la pell de "les dones" de Guido Contini (Federico Fellini) i ha fet tots el papers, des de la seva esposa fins a la puta Saraghina. Genial. Encara estic flipant. No us la perdeu.

Crítica completa » http://bit.ly/2eTut3B

El 1982 Maury Yeston i Arthur Kopit van estrenar a Broadway el musical Nine, basat en la famosa pel·lícula Otto e mezzo de Fellini. L'espectacle va ser el triomfador dels premis Tony d'aquella temporada i va inspirar un munt de revisions que han servit per donar diverses cares al sucós personatge de Guido Contini, un paper associat a Mastroianni que després cantarien actors com Raul Julia, Jonathan Pryce, Antonio Banderas i fins i tot Daniel Day Lewis a la versió cinematogràfica. Però si alguna cosa diferencia el musical de la cinta de Fellini és el gran protagonisme que dóna a una maravellosa galeria de personatges femenins, per la qual moltes actrius han sospirat i lluitat sense treva fins aconseguir clavar-ne queixalada (des de Leslie Caron a Sofia Loren, passant per Chita Rivera, Eartha Kitt, Jane Krakovski, Judy Dench, Marion Cotillard, Nicole Kidman i moltes altres). Ara, Mariona Castillo ha tingut la gosadia i el valor d'assumir totes les dones de l'espectacle i oferir un musical de petit format que, si troba l'espai adequat i el suport necessari, serà un dels petits tresors de la temporada.

També s'ha de dir que en aquesta versió retallada i sense diàlegs es fa difícil seguir la història i distingir alguns dels personatges. És cert que potser estem davant d'un recital més que d'una revisió de l'obra, però no hagués estat malament posar algun context o fer més palesa la figura de Contini... ara reduïda a una cadira amb una americana penjada. Sigui com sigui, la força de Mariona Castillo omple tots els buits i ens fa oblidar qualsevol imperfecció. Arrisca a fer veus diferents i a jugar amb tessitures vocals, tot i que es nota que amb algunes hi està força més còmoda. Una proposta agosarada, doncs, que tant Castillo com el director David Pintó haurien de defensar i promoure al màxim.