Al llibre I Had Nowhere to Go, el cineasta lituà d’avantguarda Jonas Mekas relata el seu exili a través d’una Europa en guerra fins que arriba a Nova York, on ha de tornar a començar la seva vida.
En aquest moment, mentre Mekas recórrer els carrers en solitari, comença Ningún lugar, una performance on els seus textos i la seva obra es troben amb un grup de teatre amateur format per dones romaneses, un músic colombià que practica electrocúmbia i noise, vídeos domèstics i piles de ferralla, per construir una òpera de la quotidianitat que celebra la vida.
