Sinopsi
Nit de Reis és la comèdia dels errors. És més agra que dolça, perquè els desitjos es projecten en la persona equivocada i, tot i així, els personatges insisteixen a topar una i altra volta contra el mateix mur de l’equivocació, l’aparença i el malentès.
Viola es disfressa d’home -ves a saber perquè-, passa a dir-se Cesari i entra al servei del Duc d’Orsino, de qui s’enamora perdudament; però el Duc d’Orsino (que no es fixa en Cesari perquè és un home) està enamorat perdudament d’Olívia, però Olívia ha perdut pare i germà tant recentment que no vol saber-ne res, de l’amor. Fins que es troba amb Cesari, i es deixa emportar per la passió d’un amor a primera vista. Però Cesari, en realitat, està enamorat d’Orsino.
A casa d’Olívia hi viu l’Oncle Tobies, que enganya el seu amic Andreu fent-li creure que podrà aconseguir l’amor d’Olívia. El majordom d’Olívia, Malvolio, que té un excés d’amor propi, també és enganyat a la vegada per Maria, la serventa, l’Oncle Tobies, i l’idiota Andreu: fan creure a Malvolio que la senyora Olívia l’estima.
Per si l’embolic era poc, Sebastià, el bessó d’Olívia, també arriba a Il·líria: un mariner del vaixell, Antoni, l’ha salvat del naufragi i li ha donat tots els seus diners. Evidentment ho ha fet perquè l’estima. Però Sebastià és una còpia exacta de Cesari, i resulta que Olívia els confòn, i es casa amb Sebastià, creient que era Cesari, que en realitat no és més que una dona disfressada d’home…
Sempre he imaginat que Il·líria és una illa, un correlat del que podria perfectament ser el nostre món, i que ens serveix per observar detalladament els comportaments –caòtics i sense lògica, la majoria de les vegades- dels seus habitants.
O el que és el mateix: poder veure’ns a nosaltres mateixos caient en un dels defectes més pronunciats encara avui dia entre els homes i les dones: que ens costa d’acceptar allò què som i el lloc que ens toca ocupar. Que preferim fingir el que no som.
