Sinopsi
Sinopsi
Durant dues setmanes Moreno Bernardi ens introduirà en la ruta artística que ha anat construint al llarg dels últims anys, les dramatúrgies i les composicions escèniques que caracteritzen la seva poètica per situar a l’actor com el fonament del llenguatge teatral. Entre dansa i teatre comparteix el seu art amb col·laboracions diverses: intèrprets, músics i compositors.
En aquesta ocasió, el Teatre Akadèmia li ofereix la llibertat per a que el públic viatgi amb ell a través d’unes propostes teatrals que difereixen en quan a forma escènica i unes dramatúrgies obertes a diverses percepcions artístiques segons el format, amb un objectiu: crear la composició sonora i gestual de l’intèrpret i la dramatúrgia de l’espai escènic.
De l’acció a la veu i del so a al moviment, el director italià decideix dedicar ‘la carta blanca’ al projecte ‘LA NIT’, proposant tres peces teatrals a partir d’una mateixa sinopsi, amb tres formats i estils diferents.
LA NIT | la peça
Proposta escènica dirigida pel director italià en la que el text de Koltès es
desdobla en dos cossos/veus, multiplicant així els punts de vista de les inquietuds del personatge. (Peça estrenada el juny del 2016 al Teatre Akadèmia)
En aquesta nit sota la pluja, la peça manifesta el llindar i el creuament en el que dos personatges xops es persegueixen i s’abracen en un ball íntim i personal. És un quadre viu, físic i sonor, real, on els sentits del públic decideixen allò que veuen, allò de s’emporten, allò que volen escoltar d’aquests homes que els parlen sobre les dificultats d’encaixar en un món controlat per un poder i atrapats en la seva ombra que els fa sentir estrangers i sols.
RADIONIT | les veus de LA NIT – composició per a 2 veus en tres moviments –
Seguint les línies de ‘radiohamlet’ i ‘L’altra voce’, RADIONIT és la composició vocal que el director ha escrit per a les veus de Gefaell i Menéndez en ocasió de LA NIT, ara, en format concert amb la direcció en directe de Bernardi. En la recerca del so de les paraules, component entre timbres i ritme, entre espais i altures. El text es proposa com un teatre destinat a ser escoltat en la seva essència més acústica, una versió unplugged en la que l’imaginari de l’espectador/auditori està encara més obert i el seu fenomen sonor del teatre es percep a través de la musicalitat extrema de l’intèrpret.
