No em diguis reina

Faula distòpica? Una crítica àcida a la societat contemporània? Un escarni de la monarquia? Una comèdia negra que satiritza les nostres febleses més humanes? Una relectura, en clau adulta, dels contes de reis i reines i fades i bruixes? Alícia al País de les Meravelles, versió spinoff, remastered and reloaded?

Tot això i més és la proposta que es pot veure aquests dies al Teatre Akadèmia. Una obra cínica, fosca i divertida, que presenta sobre l’escenari un món particular, una sort de País de les Meravelles que no és sinó una visió esmolada i crítica de la nostra societat, de la nostra monarquia, de la crisi de valors que regna no només a les esferes nobles o polítiques, sinó també entre nosaltres, pueblo llano.

El viatge de la princesa Alícia —que fuig, inicialment, dels seus compromisos reials, i que acaba comprovant que el món que hi ha allà fora pot ser molt pitjor que la seguretat que coneixem portes endins— ens condueix per un seguit d’escenes que naveguen entre el surrealisme més còmic i el realisme més cru. Un reflex de la nostra vida en societat i de les seves normes, de vegades, absurdes, sovint, insensates — feixugues, sempre.

Una obra original i molt original del dramaturg Emili Corral —un nom que, a partir d’ara, seguirem ben d’aprop— qui també dirigeix, al costat de la Glòria José, aquest equip de primera on cap actor pot destacar per sobre dels altres perquè tots treballen al més alt nivell. Ressaltar, tanmateix, l’excel·lent feina de la Karla Ramos, que ha aixecat el paper protagonista en només dues setmanes, després de substituir la Judit Saula.

Una proposta que bé mereix arribar-s’hi al teatre. Perquè aposta per un teatre modern i irreverent, que incorpora artistes amb diversitat funcional com a valor afegit de la posada en escena, i que fa passar una magnífica estona, a més de fer-nos de mirall de tantes actituds, comportaments i creences que revelen el nen que, dins de nosaltres, es resisteix a créixer… i fa que el món no acabi de girar rodó.