L’obra de Joan Brossa inspira la primera obra de teatre expandit de la trilogia que recorre l’obra de tres grans noms de les lletres catalanes per parlar de temes universals. Una obra sense actors o una acció musical sense músics: No em va fer Joan Brossa
Sinopsi
Gots de plàstic, culleretes, màquines d’escriure, cintes mètriques, taps, pintes i altres objectes quotidians protagonitzen un muntatge en el qual la dramatúrgia sobrepassa els límits i l’espai convencionals d’una proposta escènica. Això és una òpera mecànica, una gran instal·lació sense una narrativa aparent o una peça de teatre d’objectes en la qual no hi ha actors ni manipuladors, sinó només una pila d’objectes que es belluguen sols i que creen paisatges canviants. Potser són els boscos boirosos del Parsifal de Wagner, les muntanyes del front del Segre a la guerra civil o volcans tel·lúrics de la mitologia mesopotàmica. Ho haureu d’esbrinar vosaltres mateixos i mateixes en enfrontar-vos a aquesta acumulació d’objectes que formen una mena de poema transitable en el qual les veus han estat desposseïdes de cos. Com a punt de partida del muntatge, la prosa més desconeguda i primerenca de Joan Brossa i la sonoritat de la seva poesia escènica dels anys quaranta, declamada per persones amb diversitat funcional.
No em va fer Joan Brossa es va estrenar el 2016 i, des d’aleshores, l’han vist més de 25.000 persones arreu d’Europa en grups reduïts de vint-i-cinc persones. Torna a escena en el marc de les noves representacions de la trilogia dedicada als autors catalans, juntament amb Dimonis (Grec 2020), sobre Jacint Verdaguer, i amb Flors i viatges (Grec 2023), que s’estrena en aquesta edició del Festival de Barcelona i que se centra en el món literari de Mercè Rodoreda. Tots tres muntatges són creacions de Laia Torrents, llicenciada en Enginyeria Superior Industrial i estudis superiors de Música, i de Roger Aixut, llicenciat en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Junts han creat un col·lectiu que explora els límits de les arts visuals, escèniques i performàtiques.
Durada:
Sinopsi
Gots de plàstic, culleretes, màquines d’escriure, cintes mètriques, taps, pintes i altres objectes quotidians protagonitzen un muntatge en el qual la dramatúrgia sobrepassa els límits i l’espai convencionals d’una proposta escènica. Això és una òpera mecànica, una gran instal·lació sense una narrativa aparent o una peça de teatre d’objectes en la qual no hi ha actors ni manipuladors, sinó només una pila d’objectes que es belluguen sols i que creen paisatges canviants. Potser són els boscos boirosos del Parsifal de Wagner, les muntanyes del front del Segre a la guerra civil o volcans tel·lúrics de la mitologia mesopotàmica. Ho haureu d’esbrinar vosaltres mateixos i mateixes en enfrontar-vos a aquesta acumulació d’objectes que formen una mena de poema transitable en el qual les veus han estat desposseïdes de cos. Com a punt de partida del muntatge, la prosa més desconeguda i primerenca de Joan Brossa i la sonoritat de la seva poesia escènica dels anys quaranta, declamada per persones amb diversitat funcional.
No em va fer Joan Brossa es va estrenar el 2016 i, des d’aleshores, l’han vist més de 25.000 persones arreu d’Europa en grups reduïts de vint-i-cinc persones. Torna a escena en el marc de les noves representacions de la trilogia dedicada als autors catalans, juntament amb Dimonis (Grec 2020), sobre Jacint Verdaguer, i amb Flors i viatges (Grec 2023), que s’estrena en aquesta edició del Festival de Barcelona i que se centra en el món literari de Mercè Rodoreda. Tots tres muntatges són creacions de Laia Torrents, llicenciada en Enginyeria Superior Industrial i estudis superiors de Música, i de Roger Aixut, llicenciat en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Junts han creat un col·lectiu que explora els límits de les arts visuals, escèniques i performàtiques.
Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Espectacles relacionats
