Sinopsi

Si jo no hi fos (la festa seria més divertida) és el nou espectacle de creació col·lectiva de la Cia. Espai en Construcció, sota la direcció de Roger Ribó.

SINOPSI

Imagineu-vos una festa. Vosaltres l’heu organitzada. Sona música. Hi ha gent ballant, rient, bevent. L’ambient és alegre, distès. I al racó, apartada de tot, sola, hi ha aquella persona a qui tothom ignora. La persona que tot ho observa. La que tot ho sap. La persona solitària del racó. Benvinguts.

Sinopsi

Si jo no hi fos (la festa seria més divertida) és el nou espectacle de creació col·lectiva de la Cia. Espai en Construcció, sota la direcció de Roger Ribó.

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 13

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Un muntatge a flor de pell

La mateixa companyia que va emocionar-nos amb Et vindré a tapar, torna a escena amb Si jo no hi fos (la festa seria més divertida), un muntatge que parla de la por i la vulnerabilitat amb tendresa, sensibilitat i bellesa.

A La Vilella, Espai en construcció ha creat un espai segur i màgic de la mà d'una escenografia tan senzilla com evocadora i l'envolvent música en directe d'Albert Martí, on assistirem a una història d'amor que tot just comença i podrem sentir les veus interiors d'uns personatges tan humans i fràgils com qualsevol de nosaltres.

Amb un repartiment entregat, on destaca la feina de Blanca Solé i Montse Bernad, una posada en escena impecable i una capacitat infinita per entendre les debilitats de l'ànima humana, Si jo no hi fos (la festa seria més divertida) és un muntatge a flor de pell, per emmirallar-se i emocionar-se. Un regal.

Més informació a Somnis de teatre

13/10/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Imagineu-vos que…

El personatge fantasmagòric que interpreta Montse Bernad ens convida a imaginar-nos que som a una festa que hem organitzat nosaltres mateixos. Aquest és l'inici d'aquest espectacle de creació col·lectiva dirigit per Roger Ribó, de qui hem vist fa poc, també a La Vilella, Et vindré a tapar. La invitació a la imaginació és una invitació al teatre, és clar, i una declaració d'intencions del que )e(espai en construcció vol de nosaltres, els espectadors. En aquest sentit, l'obra és una creació col·lectiva en què hi han participat la companyia esmentada però també el públic, que haurà d'implicar-se d'una manera o altra en el resultat final.

La Cristina (Blanca Solé) i en Ricard (Xavier Pàmies) viuen una història d'amor més o menys convencional dinamitada constantment per un fantasma (la por), que impedeix que el desig flueixi amb naturalitat, i posa trabes a la història d'amor en nom de les reserves que la societat al segle XXI oposa a tot allò que ens pugui fer massa feliços.

L'austeritat de l'escenografia de Sílvia Bernad juga amb la complicitat del públic i de la música en directe d'Albert Martí, en l'elaboració d'un ambient de funcionalitat que els acotrs i les actrius s'encarreguen de dibuixar.

Si jo no hi fos parla de presències, de convencions i de por, de la por que tan sovint regeix les nostres vides, la por que decideix què fem i què no fem, la por que no ha sortit del no res, sinó que ha estat construïda i tatuada a foc a la pell de tots nosaltres.

17/03/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“Una petita joia teatral”

“Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)” és el nou espectacle de creació col·lectiva de la Cia. Espai en Construcció, que podeu veure al teatre La Vilella.

És la segona obra de la companyia: La primera “Et vindré a tapar” va ser tot un èxit de públic i de crítica; fins hi tot molts la vam tornar a veure en altres espais on es va representar.

Roger Ribó, director, juntament amb les tres actrius Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Solé, i l’actor Xavier Pàmies (membre de La Trama Produccions) han construint una magnífica peça, un espectacle d'aquells que en diem rodó.

En aquesta proposta de nou la música hi és present durant tota la funció, però aquesta vegada en comptes del so melancòlic del violí, ideal pel tema que tractava l’anterior muntatge, en aquesta ocasió s’ha triat la força del so de la guitarra elèctrica de l’ Albert Martí (membre de la banda Trast), que amb la seva música reforça les emocions i sentiments de l’obra.

Espai en Construcció segueix mantenint el minimalisme escenogràfic. Representat a tres bandes i en un espai íntim, són els mateixos actors, amb l’ajuda d’un marc rectangular envoltat de llums leds i la imaginació del públic, qui construeixen els diferents espais escènics (bar, llibreria, pis) i els diferents objectes escenogràfics ( un mirall, una porta o la barra d’un bar).

El disseny de llums de la Cristina Rodríguez, és una part del tot important en aquest muntatge. Una il·luminació on els diferents tons i intensitat de llum marquen el ritme i els canvis d’escena, fins hi tot ajuden a remarcar el moviment i les emocions dels personatges.

Imaginació però, la d’aquesta companyia!!!, no en el que ens diuen, sinó com ho diuen per explicar-nos les nostres pors interiors i les nostres inseguretats, mitjançant una història d’amor i desamor.

El que per mi ha estat el millor d’aquesta obra, a part de les magnífiques actuacions de tots quatre actors, és que fa visible la consciència on resideixen les nostres pors i inseguretats, conceptes abstractes als que fa referència el títol de l'obra, Si jo no hi fos (les pors, les inseguretats), la festa (la vida), seria més divertida.

“Si jo no hi fos, la festa seria més divertida, ho sé. Però jo sempre hi seré. I quan em miris als ulls, sabràs la veritat”

Una petita joia que no us podeu perdre !!!

21/10/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un treball rodó, una petita obra d’art

Dues amigues, la Cristina (Blanca Solé) i la Julia (Maite Bassa) parlen sovint de les relacions, comparteixen aficions, comparteixen secrets. Tenen visions diferents dels homes i del que és important o prioritari a la vida.

La Cristina coneix en Marc (Xavier Pàmies), un escriptor propietari d'una llibreria I inicien una relació. Expectatives, inseguretats, pors.

Aquesta incipient relació és l'excusa per fer evident la presència de la nostra veu interior (Montse Bernad), la presència que condiciona les nostres actuacions, aquella presència invisible però que hi és, que sempre hi serà. La persona solitària del racó que tot ho sap. Una presència que representa la por, la inseguretat, la falta d'autoestima, l'orgull, el sentit del ridícul, l'angoixa, la tristesa, ....

Una figura que qüestiona, dificulta o facilita decisions i que és al mateix temps amiga i enemiga, dura i tendra, conciliadora o absolutament intransigent.

Sota la direcció de Roger Ribó, amb una posada en escena senzilla, una acurada il·luminació i una perfecta integració de la música que ha creat i interpreta en directe Albert Martí, ens presenten una peça plena de poesia i delicadesa on totes les interpretacions tenen un pes important.

Un únic element escenogràfic juga un paper brutal a l'acció, un rectangle de fusta que fa de porta, de barra de bar, de balcó o fins i tot de peça de museu. No cal més per deixar jugar a la imaginació i omplir l'escena.

És inevitable sentir-se identificat amb algun dels personatges magníficament dibuixats a escena, o amb algunes de les situacions descrites.

Amb unes interpretacions d'una sensibilitat i tendresa realment encomiables i una excel·lent posada en escena, hem gaudit de nou de l'oportunitat de veure i sentir un treball rodó, una petita obra d’art.

Per veure l'apunt original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

13/10/2017
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

La complexitat de les relacions

La companyia Espai en construcció s’acosta en les relacions personals en la seva segona producció, un treball de creació col·lectiva en el que es mostren tres concepcions diferents i actuals de les relacions de parella. La Cristina –Blanca Soler-i el Marc –Xavier Pàmies- viuen una historia d’amor força típica, amb escenes convencionals de comèdia romàntica i acompanyada per l’amistat de la Júlia – Maite Bassa-. El principal interès de la funció recau en l’enigmàtic i fantasmagòric personatge, molt ben encarat, de la Montse Bernad. Sense que es digui exactament què és el que interpreta, la personificació d’alguna cosa semblant a la por, les expectatives o la falta de confiança en un mateix es converteix en l’epicentre de la trama i genera un punt de misteri i reflexió.

...

Llegeix la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-si-jo-no-hi-fos/

21/10/2017
Albert Navarro

No sé de ningú que no es pugui sentir commogut o, com a mínim, interpel·lat després d’haver vist “Si jo no hi fos”. Toca unes fibres que ens afecten a tots. S’hi treballen les emocions més profundes i, en especial, la por d’una manera plàstica, molt visual. Roger Ribó modela uns personatges complexos, com si estigués fent orfebreria, treballant cada detall del sentiment humà. Es tracta de personatges de bon cor, però amb uns fantasmes interiors que de vegades els fan allunyar-se de la felicitat, sense entendre per què. També són producte d’orfebreria els elements escènics, la il·luminació, la música i el disseny de so. Del minimalisme en fan art, un cop més. Exactament igual i exactament diferent a “Et vindré a tapar”, l’anterior producció que va deixar la companyia molt amunt. Està clar que si la companyia l’Espai en construcció no hi fos, la festa teatral de Barcelona seria més monocroma.

30/10/2017
Mar

Quin gran muntatge s’han marcat els d’Espai en Construcció a La Vilella ! Una obra que combina la senzillesa d’una història en el que tots/es us sentireu identificats/des i a la vegada deixa palesa la complexitat de la consciència i la ment humana. Excel·lent actuació, amb música en directe i una escenografia sublim. ANEU-HI!

23/10/2017
Vanessa Gordillo

Preciosa obra, amb els sentiments a flor de pell. No us la perdeu!!

19/10/2017
Maica Ferrer

Una joia delicada que atrapa la teva atenció des del minut zero. Recomanable 100%!!!

19/10/2017
Juanjo Gutiérrez Guardiola

Un cop més el caliu de La Vilella acull un espectacle de la companyia Espai en construcció que no deixa indiferent. No puc ni vull desvetllar gaire sobre l’argument però tenen la frescor del “Litus” de la Marta Buchaca i la maduresa dels films de Cesc Gay. Com feien Titzina Teatre, treuen suc dels pocs elements escenogràfics amb què compten, i Xavier Pàmies m’ha semblat un creuament entre Albert Triola i Miki Esparbé. Si la música tenia un paper destacat en la seva anterior producció, aquí té un paper fonamental, de manera que hi ha dos eixos de narració: l’escènica i la musical… tot un encert!! Per no parlar de l’esplèndida il·luminació que crea diferents atmosferes i la frase que tanca l’obra… No us la perdeu!!!

16/10/2017
Maria del Mar Suárez

Inevitable sentir-se identificat amb algun dels personatges en algun moment. Escenografia tan senzilla com eficaç, música en directe, diàlegs dinàmics i, a voltes, divertits, i una consciència poruga que tot ho envaeix… només si vols.
Una obra excel·lent d’Espai en Construcció.

12/10/2017
Sergi

Una història d’amor amb una prota molt especial. Petita obra d’art plena de poesia, imaginació i detalls que m’han fet patir i riure, al voltant del món de les relacions. Molt recomanable!

08/10/2017
Clara López

La companyia Espai en Construcció ho ha tornat a fer! Un cop més m’han deixat sense paraules. No us la perdeu!

08/10/2017

Deixa la teva opinió