Sinopsi
La memòria i les memòries del dramaturg Josep Maria Muñoz Pujol són una mirada personal d’un testimoni privilegiat sobre els moviments escènics del teatre dels anys cinquanta i de l’eclosió del teatre independent fins a la institucionalització de la cultura catalana. Sense arribar-se a casar amb cap família d’una manera definitiva, la seva trajectòria el porta des de les aproximacions als escenaris comercials en castellà i el contacte amb el teatre de la resistència que es feia a Madrid, fins a l’articulació progressiva a Catalunya d’un teatre compromès, que propiciarà que Muñoz Pujol adopti definitivament el català quan escrigui per als escenaris.
La dramatúrgia de Marc Chornet Artells i del mateix autor transita per les pàgines d’El cant de les sirenes, dedicades a l’època del primer franquisme, entrellaçant els records d’aquestes memòries amb passatges de Kux, my lord!, Antígona o les inèdites Bacants, principals obres d’un dels autors teatrals que permeten entendre la regeneració escènica de la nostra cultura.
