Només les flors és una proposta musical i visual de la companyia De paper. Una obra musical i teatral amb direcció i dramatúrgia de Víctor Borràs Gasch que explora els vincles entre les cures a les plantes i les cures a les persones. Un exercici enorme d’amor i d’empatia. Un camí pedregós, que sovint ens portarà a llocs insospitats.
Sinopsi
Els límits de la nostra ment ens impedeixen entendre altres formes de vida. Tenim una ment limitada, discapacitada. Som incapaços d’entendre altres formes de vida de la mateixa manera que som incapaços d’entendre l’infinit. Una flor, una planta, vides que tenim tan properes i que ens resulten absolutament desconegudes i inaccessibles. Ens limitem a entendre-les superficialment, des de la nostra experiència d’humans. No sabem fer-ho de cap més manera. Una flor, una planta, no parlen, no es mouen, no interactuen, fan bonic i són necessàries. Potser no cal que les entenguem.
Tu no parles, no et mous, no interactues, t’estimo i et necessito, però no t’entenc. El teu cos, com una poncella, t’amaga. I jo et cuido, et rego i et canto.
Més informació
Només les flors no vol ser un espectacle sobre l’esclerosi. Aquesta malaltia ha de ser el mitjà que ens serveixi per parlar de relacions humanes, per parlar de vida i de les diferents maneres que tenim d’encarar-la. És per això que partim d’una experiència personal. El pare del Joan Alfred va patir la malaltia durant més de vint anys i coneixem i hem viscut de molt a prop les dificultats de comunicació i entesa i la tossuda voluntat de connexió que sobrepassa les capacitats sensorials.
