Sinopsi

La Señorita Blanco presenta, després de guanyar el Caravana de Tràilers TNT 2016, l’espectacle nosoyrusa# (una peli de tu vida).

SINOPSI

nosoyrusa# (una peli de tu vida) parla d’esforç, de suor i de gimnastes russes, dels xantatges emocionals que ens fem a nosaltres mateixos, de les trampes que ens posem, de com deixem passar l’hora de fer moltes coses, de com ens convertim en “el nostre darrer enemic”.

nosoyrusa# (una peli de tu vida) és una mena de road movie fictícia, un homenatge a tots els éssers sensibles d’aquest món, un cant a les persones fràgils i valentes, a les gaseles que viuen en un món de lleons, una pel·lícula de les nostres vides, un esforç per la supervivència.

Durada:
75 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

La Señorita Blanco presenta, després de guanyar el Caravana de Tràilers TNT 2016, l’espectacle nosoyrusa# (una peli de tu vida).

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 3

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La suor i l’esforç de gimnastes russes

Aquest va ser el projecte escollit pel públic a la Caravana de Tràilers 2016 per ser desenvolupat i exhibit en el Festival del 2017; nosaltres llavors vàrem estar presents i els nostres vots no van ser per aquesta proposta, que llavors tampoc ens va convencer.

Un fet autobiogràfic treballat amb un caire col·lectiu, parla de suor i d'esforç de gimnastes russes, dels xantatges emocionals que ens fem a nosaltres mateixos, de les trampes que ens posem, de com deixem passar l'hora de fer moltes coses, de com ens convertim en "el nostre darrer enemic".

Definida com una mena de road movie, que per nosaltres ha resultat força confús; un homenatge als éssers sensibles d'aquest món, que ha començat amb unes escenes que recordaven vagament el tràiler que vàrem veure fa un any, però que després es perd amb unes escenes força estàtiques desdibuixades que en conjunt no ens ha interessat, malgrat alguns moments potents i d'altres que ens han fet caure en l'avorriment i la badallada.

Per veure l'apunt original, només cal clicar AQUÍ

01/10/2017
Hebert Parodi

Sí, yo soy clasicón, cierto, pero tampoco creo que sea sólo por eso que no entendí nada de nada.
Y eso que tenía mucho a favor: de entrada, foto de una gimnasta, mi verdadera pasión. Identifico a Olga Korbut y pienso que esto promete y mucho. Un actor, vestido de gimnasta rusa, explica una anécdota que bien podría haberse basado en mis filias y fobias: un señor de Badajoz ve la gimnasia artística femenina de Munich’72, vive la desgracia y triunfo de la Korbut, y se emociona tanto que cuando tiene una hija, le pone ese nombre ruso.
A partir de ahí, cuesta abajo. Se narra en exceso cómo se siente la chica cuando años después visita Rusia en compaía de su pareja, aburrido como lo que se cuenta. Un cuarto de hora de explicar hasta el detalle un cuadro que no vemos, luego aparece el lienzo y se pintarrajea. Y al final, otros 10 minutos de los intérpretes bailan una pieza de música electrónica (bastasnte hard, pero que me pirró, eso sí) buscando que el público se anime a saltar de sus butacas. Y no. Y ya.
PD: y el salto Korbut no es que nadie lo recuerde ya, no es sinónimo del olvido que sigue a la gloria efímera. Es que lo prohibieron. Lástima.

01/10/2017
Josep OS

Dins el TNT de Terrassa el divendres fent doblet, vaig veure aquest espectacle de La Señorita Blanco. Segons diu la Sinopsi parla de trampes i fracassos, de autoxantatges emocionals i de l’esforç de les gimnastes russes. Vull pensar que no em vaig equivocar de teatre perquè no em va transmetre absolutament res i molt menys el que aquí diu. Poques vegades he mirat en una hora tantes vegades el rellotge, amb això està tot dit. Lenta, repetitiva, escenes inconnexes, deu minuts aguantant l’explicació d’un imaginari quadre de Caravaggio, però després apareix el quadre i tornem-hi, altres deu minuts ballant desenfrenadament sense venir al cas. M’agrada molt el teatre experimental o de noves tendències però tot no s’hi val. Per oblidar.

30/09/2017

Deixa la teva opinió