Nuestras mujeres - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

La versió espanyola de la comedia teatrasl francesa Nous femmes d’ Eric Assous. Una producció de Petación Producciones i Focus dirigida per Gabriel Olivares protagonitzada per Gabino Diego, Antonio Garrido i Antonio Hortelano.

SINOPSI

Tres vells amics han quedat per jugar la partida de cartes habitual, malgrat això, un d’ells triga a arribar inexplicablement. Te una bona raó: ha assassinat la seva dona.

Nuestras mujeres planteja temes universals: el valor de l’amistat, el compromís davant el deure, la idea de justícia i per sobre de tot, la lluita entre el correcte i l’incorrecte. Què fer quan un vell amic comet un crim? Delatar-lo? Salvar-lo? Aquest conflicte posa a prova el Max, el Paul i el Simó en una nit que pot suposar la ruïna dels tres.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

SINOPSI

Tres vells amics han quedat per jugar la partida de cartes habitual, malgrat això, un d’ells triga a arribar inexplicablement. Te una bona raó: ha assassinat la seva dona.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Teatre comercial de qualitat. Una reflexió sobre l’amistat

NUESTRAS MUJERES (Nos femmes, 2013) d'Éric Assous, dramaturg tunisià, va ser un èxit comercial a França, i va ser portada al cinema. Aquesta producció està dirigida per Gabriel Olivares, un director de moda a l'escena madrilenya que a l'inici d'aquesta temporada tenia sis obres en cartell, dirigides per ell.

Els tres amics són Max (Antonio Garrido), que és radiòleg i solter, Paul (Gabino Diego), que és reumatòleg, està casat i té dos fills i Simon (Antonio Hortelano), que està casat i és propietari de dues perruqueries. Fa 35 anys jugant a cartes un cop a la setmana. Quan arriba Simon, està visiblement alterat perquè ha discutit i ha matat la seva dona. Els hi demana ajut i és en aquest punt on comença realment l'obra.

Podríem titllar l'obra de misògina, perquè el fet d'haver matat la dona queda com un incident que no te mes importància, l'important en aquesta obra és comprovar el grau d'amistat dels tres homes. Les dones apareixen com uns personatges que d'una manera o d'altre condicionen la vida dels tres amics.

Bones interpretacions, especialment la d'Antonio Garrido per la seva magnífica gestualitat.
Una comèdia lleugera, teatre comercial de qualitat que no queda només en distracció sinó que ens porta un rerefons de reflexió sobre les veritables amistats.

La meva valoració sencera AQUÍ

16/05/2016
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Quins són els amics de veritat?

Es va acostant el final de temporada i, amb l'arribada del bon temps, els teatres es guarden els últims cartutxos amb noms de primera fila per tal d'atreure als espectadors. En aquest cas, el Condal ens presenta una comèdia lleugera amb l'atractiu de tenir a Gabino Diego al capdavant. Cal dir que aquesta no es conforma només amb una mera distracció gratuïta, ja que en tot moment hi és present un rerafons reflexiu. Així doncs, la història resulta atractiva i suggerent, desenvolupant el tema de quines són les amistats de veritat, però anant més enllà dels tòpics i no mostrant només la cara amable. En aquest sentit, es posa el tema en una situació límit per tal d'observar les diferents reaccions que suscita, podent observar fins a on poden arribar els personatges i quins pensaments els desperta la situació plantejada. No obstant, en algun moment de l'obra, la trama s'encalla i resulta una mica repetitiva, però aquesta treu nova munició just a temps i aconsegueix novament captar el nostre interés, tot plantejant noves reflexions al voltant del tema. Potser, podem dir que el text no acaba d'arriscar en excés i que el final resulta massa complaent, però també direm que no hi ha dubte que aquest resulta entretingut i interessant, anant en sintonia amb una direcció que es troba al seu servei i que ens fa passar una bona estona a la butaca del teatre.

10/05/2016
Gerard Jiménez García Jiménez García

Una comèdia que tracta sobre l’amistat de tres personatges i com pot influir, o no, aquesta amistat en temes més seriosos. Com he pogut llegir en crítiques anteriors, destaco el treball i interpretació d’Antonio Garrido, ja que els altres dos actors de l’espectacle no m’han acabat d’arribar tant, però cal destacar el seu treball ja que també ho han fet molt bé.

07/06/2016
Josep OS

Avui he vist al Condal, l’estrena d’aquesta obra del francès nascut a Tunissia, Eric Assous i dirigida per Gabriel Olivares. La veritat és que no anava amb masses espectatíves però m’ha sorprès gratament i he he passat una molt bona estona. Tres amics es reuneixen a casa d’un d’ells per jugar a les cartes, i per motius que no us desvetllaré, es veuen obligats a passar tota la nit allá. Les xerrades després d’estar tota la nit bevent, fan que aflori tot tipus de sentiments, ètics, de parella, infidelitats, el valor de l’amistat i que en resum demostra que les seves vides no són el que aparenten. Enmig de tot això no falten els gags d’humor francès que m’han semblat molt encertats. El final ja ho descobrireu si a l’aneu a veure. Molt bé l’escenografia d’Anna Tusell i millor si cap la il·luminació molt d’acord amb el que passa en escena. M’ha agradat molt la interpretació de Gabino Diego, Antonio Hortelano i especialment Antonio Garrido que m’ha semblat genial. Algo diferent de tant en tant també va bé i per a mi és totalment recomanable.

05/05/2016

Deixa la teva opinió