La creadora brasilera Christiane Jatahy explica a O agora que demora, utilitzant cinema i teatre, els conflictes del present amb els versos d’Homer, per demostrar que les pors i anhels de l’ésser humà són els mateixos en la Grècia clàssica i en els camps de refugiats de Líbia.
Sinopsi
La directora, actriu, dramaturga i cineasta brasilera Christiane Jatahy torna al festival amb la segona part del díptic Our Odyssey, basat en els textos èpics d’Homer. Què ens pot ensenyar una ficció de fa 3.000 anys sobre nosaltres? La resposta arriba amb la seva fusió experimental del llenguatge cinematogràfic i el teatral. En aquest cas, una pel·lícula rodada a Jenin (Palestina), en camps de refugiats de Líbia i Grècia, a Johannesburg, en una comunitat indígena de l’Amazones i a Rio de Janeiro. Les persones que grava expliquen la seva realitat a través dels versos homèrics. És així com Jatahy assoleix el “present que s’allarga” del títol.
