Sinopsi
Un testimoni anònim del món parla en la foscor, intenta reconèixer-se, formula hipòtesi, per moments és usat per la bellesa, en altres instants, per la fatalitat. Els actors són potser parteix de la seva memòria, mentre que en altres moments són els manipuladors de l’entorn. La veu d’un objecte té ressonàncies paradoxals: opressió i hospitalitat, incertesa i indiferència, vulnerabilitat i resistència.
