William Kentridge és un dels artistes visuals més carismàtics del present; capaç de fer crítiques subtils però molt àcides en forma d’advertència des de l’esmolat carbonet, torna després de la seva exitosa producció del Wozzeck d’Alban Berg. Gaudirem de les seves profètiques visions en què persegueix el somni d’un món més just a través de la pel·lícula animada que ha creat per a la Simfonia núm. 10 de Dimitri Xostakóvitx.
Sinopsi
Després de la seva producció escènica d’El nas de Xostakóvitx per al Metropolitan de Nova York, torna al compositor per produir aquesta animació ambientada en un museu soviètic aparentment abandonat que està fet de cartró i situat en una taula en un estudi d’un artista. Un recorregut per les diverses sales del museu, que inclouen una sala de teatre comunitària, una piscina pública i una pedrera envoltats de figures com són Maiakovski, la seva amant Lilya Brik, Trotski, Xostakóvitx com a estudiant, la seva alumna Elmira Nasirova, Stalin i Lenin. Titelles en un entorn en què s’han d’entendre com collages.
