Olvidémonos de ser turistas - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Opinions
Articles

Sinopsi

Olvidémonos de ser turistas és un espectacle de Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans contemporanis més estrenats actualment arreu del món.

SINOPSI

Una parella de Barcelona es troba de vacances a la ciutat de Foz do Iguaçu (Estat de Paranà, Brasil), a prop del punt conegut com La Triple Frontera, on hi ha la cruïlla entre Argentina, Brasil i Paraguai. En aquesta geografia es produirà el xoc, al principi aparentment inofensiu, d’un matrimoni que porten junts gairebé trenta anys. La irrupció d’un jove viatger solitari, que han conegut casualment en una de les rutes turístiques i que se’ls ha sumat espontàniament, serà el desencadenant d’una discussió quan la parella torna a l’hotel.

El que havia de ser un viatge idíl·lic i plaent es veurà definitivament truncat quan el matí següent a la discussió, ell s’aixequi i es trobi que la seva dona ha abandonat l’hotel i se n’ha anat a Argentina, fora de les seves previsions i de la ruta de viatge. A poc a poc anirem descobrint les connexions de la parella amb la geografia i amb un episodi dolorosós i no parlat que aquest viatge fa sortir a la superfície.

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Olvidémonos de ser turistas és un espectacle de Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans contemporanis més estrenats actualment arreu del món.

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Un text magnífic

No passa sovint que, des de la platea, el text t'atrapi per sí mateix, per la seva naturalitat, el seu ofici, la seva certesa. Però és el que passa amb Olvidémonos de ser turistas, el relat d'un viatge físic i emocional a la recerca d'una resposta impossible.

Josep Maria Miró dibuixa un trajecte creat a partir de breus encontres amb desconeguts que ens permetrà descobrir a dos personatges que viuen amagats al seu dolor. Una història senzilla narrada d'una manera magistral. Amb una posada en escena discreta i unes interpretacions sòbries, elegants i entregades, Olvidémonos de ser turistas és teatre de text del que mai no em cansaria de veure.

Més informació a Somnis de teatre

16/02/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un viatge emocional

La Sala Beckett dedica un cicle a Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans contemporanis més reconeguts i admirats de casa nostra, i un dels autors més representats, a l’estat espanyol i en nombrosos països d'arreu del món, com Argentina, Mèxic, Alemanya, França, Estats Units, Xipre.

Les dues obres que es poden veure a la Sala Beckett són: “Nerium Park”, un thriller social ambientat en una urbanització fantasma, que vaig poder veure durant el Festival Grec 2014 al Mercat de les Flors; i l’estrena de la seva última obra “Olvidémonos de ser turistas”, una obra que parla de migracions emocionals.

Dos imprescindibles que no us heu de perdre!!!

Sota la magnífica direcció de Gabriela Izcovich, quatre actors fantàstics: l’actriu catalana Lina Lambert i l’actor madrileny Pablo Viña que interpreten a Carmen i Enrique (un matrimoni de Barcelona d’uns seixanta anys), i els actors argentins Eugenia Alonso i Esteban Meloni, que interpreten a la resta de personatges que surten al llarg de l’obra. Amb tan sols amb un canvi de pentinat, roba o caracterització, aquests dos excel·lents actors argentins ens interpreten la Valeria (mucama de l’hotel on estan allotjats), Beatriz (una guia turística), Melina (una dona solitària), Tía (propietària d’un restaurant de menjar casolà), Mauricio (el conductor d’un autobús), Fabián (un veí) i Gonzalo (un cura caçador d’O.V.N.I.S).

L’espai escènic és ampli i pràcticament està buit d’objectes.

Els canvis d’espai estan molt ben resolts mitjançant la llum, la música i caracterització, segons les necessitats escèniques de cada situació.

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció del text és que comença i acaba amb preguntes. Les primeres són preguntes incompletes, respostes amb més preguntes incompletes. Les últimes són molt més directes i clares.

Com en altres obres de Josep Maria Miró apareix un personatge que no hi és present físicament durant l’obra. L’aparició indirecta d’aquest personatge serà el causant del canvi de plans de la parella.

“Olvidémonos de ser turistes” és una història d’intriga, misteri i suspens, amb girs i situacions imprevisibles, i un final sorprenentment alliberador, tot i el seu contingut dramàtic.

Josep Maria Miró construeix una història que ens parla de la dificultat que tenim els éssers humans d’enfrontar-nos a les nostres angoixes i pors, de la dificultat de poder parlar d’allò que ens afecta emocionalment, de la falta de comunicació, la falta de confiança , i la por a l’acceptació.

Per què algú tria un lloc per anar de vacances i de cop i volta deixa de ser turista?

De vegades, tot i que ens sembli estrany, el nostre subconscient ens porta a fer coses imprevisibles per poder tancar ferides.

Comprendre, assimilar, acceptar. Renéixer.

****/*****

05/02/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

De turistes i viatgers

Des dels inicis de l’existència de la ficció, el viatge ha servit com a metàfora de diverses circumstàncies humanes com la recerca del sentit de la vida, la fugida d’una realitat que no volem acceptar o l’evolució emocional d’un personatge, entre d’altres perspectives. El brillant dramaturg Josep Maria Miró pren, en aquest cas, aquesta arquetípica al·legoria per donar-li un aire més contemporani. L’autor d’El principi d’Arquímedes reflexiona sobre la diferència entre el turista (aquell que es trasllada però, en realitat, no veu res) i el viatger (el que de veritat vol conèixer les coses), per explicar-nos una història íntima, emotiva i dolorosa. Gabriela Izcovich ha estat l’encarregada de dirigir aquesta peça, dotant-la del característic estil del teatre argentí que, curiosament, no acaba d’encaixar gaire bé aquí. La sensació que produeix és que el misteri dramàtic que proposa Miró i l’autenticitat i naturalitat d’Izcovich van per camins diferents. Tot i això, l’arrencada de l’espectacle és, certament, esplèndid, així com el seu malenconiós desenllaç. Potser, però, algunes escenes intermèdies resulten massa anecdòtiques i fan caure el conjunt en la irregularitat. Afortunadament, la intriga i el conflicte intern dels personatges tenen prou força per mantenir l’atenció de l’espectador i deixar-li una empremta sentimental que pot arribar a portar dins durant un bon temps.

02/02/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un viatge geogràfic, existencial i vital

Dins del cicle "El teatre de Josep Maria Miró" organitzat per la Sala Beckett, i que la setmana passada ens van presentar en Roda de premsa, ahir vam tenir l'oportunitat de veure OLVIDÉMONOS DE SER TURISTAS escrita per a l'ocasió. És el primer cop que Josep Maria Miró escriu un text en castellà.

Dirigit per la directora argentina Gabriela Izcovich, està interpretat per la catalana Lina Lambert, l'actor madrileny Pablo Viña i els actors argentins Eugenia Alonso i Esteban Meloni, dos dels intèrprets de la versió argentina de EL PRINCIPI D'ARQUIMEDES.

OLVIDÉMONOS DE SER TURISTAS, neix d’una proposta de la mateixa directora i Lina Lambert, que la Beckett ha impulsat conjuntament amb el Teatro Español, on estarà en cartell del 10 de maig al 10 de juny. En paraules de la directora, “el projecte és fruit de l’amistat. És la primera vegada que dirigeixo un text que no he escrit jo, però m’he sentit molt còmode”.

L'obra ens parla d'una parella de Barcelona (Lina Lambert i Pablo Viña) que es troba de vacances a Foz d'Iguazú, ciutat ubicada en l'anomenada Triple Frontera, en la cruïlla entre Argentina, Brasil i Paraguai. Un matrimoni que porten junts més de trenta anys, i que en arribar a l'hotel on s'allotgen inicien una discussió que anirà pujant de to, fins al moment que ella decideix baixar al vestíbul de l'hotel a fumar una cigarreta. Un jove viatger solitari amb el que han coincidit a l'excursió, sembla que ha estat el detonant del xoc.

Aquest viatge de vacances es veu truncat quan, al matí, l'home constata que la seva dona ha marxat i ha iniciat un viatge cap a l'Argentina. Sense saber bé on ha anat ni perquè decideix anar a trobar-la. A poc a poc anirem descobrint el perquè de tot.

En el camí del seu viatge per Argentina direcció Catamarca, es trobaran amb diferents personatges, papers interpretats magníficament pels actors argentins Eugenia Alonso i Esteban Meloni.

Una obra on tots els seus personatges estan en trànsit geogràfic, existencial i vital.

Amb una escenografia pràcticament inexistent, i la projecció d'algunes imatges, ens hem fixat bàsicament en les interpretacions dels actors en els diferents "episodis" de la proposta. Tots quatre ens han agradat molt, però ens agradaria destacar els diferents registres de l'Esteban Meloni, actor que no coneixem i que ens ha enamorat amb la seva excel·lentíssima interpretació.

El text ens ha fascinat per la seva "humanitat", tot i que el desenllaç pot arribar a ser una mica previsible; també potser perquè hem viatjat els dos sols pels llocs que descriu, els estimem i es pot dir que ja formen part de la nostra vida.

Hem gaudit de valent d'aquesta proposta, que se'ns ha fet molt curta, ja que en acabar ens hem mirat incrèduls de què haguessin passat els 90 minuts previstos.

Bon senyal oi?

La nostra valoració és de 9 sobre 10

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

26/01/2018
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Gracias a los secundarios

De vacaciones por Suramérica, una pareja discute. Ella, interpretada por Lina Lambert, se va a Argentina y él, Pablo Viña, intenta encontrarla. Por el camino, ambos se encuentran a un variopinto grupo de personajes con los que entablaran breves conversaciones. Y son estos, los secundarios, los que salvan esta road movie de Josep Maria Miró.

El choque cultural es uno de los elementos más subrayados en el texto y en la dirección de Gabriela Izcovich, quien opta por una puesta en escena austera, vacía, con tan solo algunos elementos que entran y salen –una cama, un banco, un carrito de la limpieza- y unas pocas proyecciones. Por un lado, resulta difícil olvidarse de la banalidad del turismo cuando los protagonistas acaban hablando de todos los elementos típicos de la zona: psicología, mate e incluso el culto a Eva Perón. Además, el empeño en distinguir las dos culturas hace que la pareja española nos resulte distante. Ella, tremendamente seca y altiva. Él, más amigable pero también egocéntrico. Hay algo en ellos que transmite una antipática creencia de superioridad, por ejemplo en su obsesión por no ser tocados o en la frialdad con la que responden a la hospitalidad de los autóctonos. No empatizamos con la pareja ni siquiera al final, cuando su misterio – por otro lado bastante predecible- se resuelve. Todo ello contrasta con la simpatía y la “buena onda” de los autóctonos, siempre dispuestos a hablar y ayudar a un desconocido.

Cabe decir que lo que más vale la pena del montaje son las actuaciones camaleónicas de Eugenia Alonso y Esteban Meloni, que hacen unos cambios espectaculares con tan solo rápidos cambios de vestuario, a veces en la propia escena. Desde la divertida encargada de la limpieza que recuerda sin quererlo datos innecesarios hasta la atractiva mujer que disfruta sabiéndose deseada por desconocidos. Desde el amigable pero atormentado conductor de autobuses hasta el cura que tiene miedo de partir a una misión humanitaria. Los mismos actores ofrecen un amplio conjunto de personajes, de edades, caracteres, orígenes y estilos de vida completamente opuestos pero todos ellos interesantes. Salimos del teatro con la sensación de que podría habernos cundido más una obra centrada en cualquiera de ellos.

26/02/2018
David Caparrós

Interpretación impecable de los actores.

18/02/2018
Hebert Parodi

El viaje como descubrimiento de uno mismo y de aquello importante es un recurso muy utilizado (¿y cuál no?). También, como reza el título, el viaje para mirar más allá de lo que se supone tenemos que contemplar. Ese olvidarse de ser turistas, que tan difícil es, implica salir de los caminos y carreteras marcados, aventurarse a conocer aquello quizá no tan bonito, con el riesgo de la decepción, pero también la ganancia de ver la esencia, lo que hay detrás de las fachadas preparadas para ser admiradas.
Un matrimonio en el que se atisba cierta crisis se separa en medio de unas vacaciones en la triple frontera argentina brasileña-paraguaya. En su camino y persecución se encuentran con personas reales, magníficamente interpretadas por Eugenia Alonso y Esteban Meloni, con un punto de personajes de ficción, esas gentes aparentemente normales, sin nada extraordinario pero que recuerdas toda la vida por un punto de vista, una actitud vital, unos sueños, unas circunstancias…
Hay humor, cierta intriga, dolor y mucha, mucha empatía. Ni lo da todo mascado ni pretende dejarlo todo abierto porque sí sino que deja el resto para cada uno de nosotros. ¿No se trataba de esto, de indagar más allá, de olvidarse de ser sólo espectadores? Y lo admito (y me encanta por lo que tiene de camino, también, por recorrer) no conocía a ninguno de los intérpretes.

12/02/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Un matrimonio que lleva más de 30 años juntos están de vacaciones en la Triple Frontera, donde se encuentra el cruce entre Argentina, Brasil y Paraguay. Todo va bien hasta que un día un joven viajero solitario se les une y pasa el día con ellos. Al llegar a la habitación del hotel la pareja discute. Ella sale disgustada a fumar y no vuelve…
Así arranca esta obra de Josep Maria Miró. Un arranque potente que te obliga a ver la obra con fascinación para saber el desenlace final.
Sin grandes escenografías ni artilugios visuales consiguen que sigas a los protagonistas hasta el final del camino.
Cierto es que a mí parecer la historia se acaba desinflando un poco con las historias de personajes secundarios que distraen un poco de la trama principal. Y ciertos agujeros argumentales que me he quedado con las ganas de preguntar si hubiera ido el día que se celebraba el coloquio con el autor.
Felicidades a Eugenia Alonso que ha conseguido captar toda mi atención en todos los personajes que ha interpretado. Está maravillosa!

08/02/2018
Josep OS

Avui he pogut veure a la Sala Beckett aquesta obra escrita per Josep Maria Miró. i que dirigeix Gabriela Izcovich. Un text intimista que ens situa a Foz do Iguaçu (Brasil), on un matrimoni de Barcelona (Lina Lambert i Pablo Viña) que porten més de 30 anys junts han anat de vacances per recórrer totes les belleses naturals que aquella zona ofereix. Un noi de 24 anys que viatja sol s’uneix a ells en les excursions, fet que al marit li incomoda.y que és el detonant perquè aquella nit el matrimoni tingui una acalorada discussió. A mitjanit i amb el pretext d’anar a fumar una cigarreta al hall de l’hotel, la dona fuig a Argentina, país que no estava previst visitar. A partir d’aquest moment en què s’incorporen els actors argentins Eugenia Alonso i Esteban Meloni que encarnen diversos personatges, es comença a desgranar amb moments d’una forta càrrega sentimental i altres amb tocs d’humor, el perquè de la fugida i que evidentment no desvetllaré. Sense escenografia, només un llit que després es converteix en banc com atrezzo i que en aquest cas he trobat encertadíssim ja que no interfereix l’atenció i dóna força als diàlegs de les dues actrius i dos actors que fan una magnífic treball, encara que m’agradaria destacar Eugenia Alonso a qui no havia vist mai i que m’ha semblat sublim. S’apaguen els llums mires el rellotge i han passat 90 minuts en en un tres i no res. Llargs aplaudiments amb la platea plena. Totalment recomanable.

28/01/2018
Edna Malinalli

Una puesta de escena que reflexiona sobre el por qué viajamos, qué buscamos cuando viajamos y el por qué pensamos que si viviéramos en otro lugar estaríamos mejor. ¿Existe un lugar ideal?
Reflexión y humor acompañado de buenas actuaciones.
El final es bastante obvio y tal vez por ello pierde fuerza.

24/01/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

La Beckett dedica un cicle al teatre de Josep Maria Miró

La Sala Beckett proposa una mirada a fons de l’obra de Josep Maria Miró, un dels dramaturgs més internacionals de casa nostre. El cicle durarà del 24 de gener al […]

18 gener 2018